vincdesdevenir - Quim Bigas

Nous formats

informació obra


Direcció:
Quim Bigas
Dramatúrgia:
Pau Matas
Sinopsi:

Partint de la premissa que no cal arribar enlloc i que enlloc s’entra amb les mans buides, Quim Bigas proposa a un grup de joves del col·lectiu LGBTQI+ de Terrassa un seguit de trobades. En un procés que durarà unes tres setmanes, el grup anirà trenant pensament, discurs, pràctica i cos a partir de tasques físiques, converses, experiències, moments. El resultat no serà més (ni menys!) que la posada en comú de tot plegat, compartida amb l’audiència en recorreguts que passaran per diversos espais de la ciutat (però mai en línia recta).

L’expressió anglesa hanging out ofereix matisos interessants a la idea de trobada, de trobar-se. Ho hem fet totes en algun moment, això: to hang out, estar i prou, juntes però sense un fi concret, ja sigui en un parc o en una plaça. Recollint l’experiència de projectes passats com Festucs o Carne Fiesta, el coreògraf Quim Bigas seguirà el fil de cada sessió per facilitar un espai similar de creació. Un espai previ al judici, a l’explicació o – fins i tot – a la definició d’una identitat.

Perquè a Vincdesdevenir una de les intuïcions de sortida passa per provar de desactivar, precisament, la racionalització excessiva de la definició d’allò que som. Identitat és un concepte trampós, un dibuix que pot aparèixer com un acte de rebuig a una altra imatge. Passa sovint: Ens expliquem individualment quan defugim el reflex d’una normalitat col·lectiva. Però som, realment, en funció d’allò que no som? Som dibuix? Què passaria si observessim, primer, allò ja és aquí quan entrem per la porta? Allò que sí que som, sense necessitat d’emmirallar-nos?

Desplaçant l’eix del jo cap al nosaltres i buscant l’asimetria en la relació entre el cos i el seu reflex fet paraula, Vincdesdevenir és un passeig per un laberint sense centre. Primer s’hi perdran els participants, i durant el TNT ens duran de ruta a la resta, marcant racons de la ciutat com a fites d’una excursió volgudament enrevessada. Perquè és en les desviacions del passeig, com en les trobades de tarda d’estiu a la plaça, on sovint apareix – gairebé sense voler-ho – un sentit.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: vincdesdevenir - Quim Bigas

12/10/2020

La frescor d'un salt

per Jordi Bordes

Quim Bigas va debutar amb una performance en la que tothom acabava ballant i sumant-se a la festa amb Molar. Ara, ha fet aquest procés amb un grup de joves del col·lectiu LGBTQI+ de Terrassa. Els ha donat les pautes perquè deixin respirar la seva ànima, sense angúnia. I ells han agafat el relleu i s'han deixat anar. Com qui ball despreocupadament davant dels avis en un casament. La sensació de festa arriba quan la música sona dels altaveus del cotxe. Fins llavors, hauran construït una escultura fràgil, d'equilibris impossibles amb elements anàrquics, com trets d'un contenidor d'escombraries (sense pretendre emular a les construccions magnètiques de Jordi Galí, com la d'Abscisse, però en la que s'hi troben paral·lelismes pel silenci i la concentració en el procés de muntatge).

L'espectacle és la demostració de l'èxit del procés. Veure'ls ballar despreocupadament, provant de trencar l dansa coreografiada en rotllana (que tant li empipa a Pere Faura) és el resultat del treball, el seu premi, veient com el celebren. El TNT aspira a promoure accions en què es vinculi veïnat de la ciutat perquè s'endinsi en les arts escèniques en general, i amb el festival en particular. Probablement, no és necessari parlar de quin col·lectiu concret es tracti, per bé que hi ha experiències escèniques que seran molt més enriquidores per a grups més tancats que per a altres. L'inici del muntatge (m'expliquen, confesso que vaig fer tard) es produeix un breu explicació per grups sobre aspectes diferents. Com ara, el tractament tendenciós de Disney amb els personatges malvats (que es representaven amb una certa ambigüitat sexual). Efectivament, ja ho deia Bàrbara Mestanza a Pocahontas, la multinacional dels dibuixos animats ha estat molt cruel amb la diferència.