Mar i Cel. 2024

Teatre | Musical

informació obra


Sinopsi:

Dagoll Dagom celebra els 50 anys de trajectòria i el seu comiat definitiu dels escenaris amb una nova reposició del musical més emblemàtic de Catalunya: Mar i Cel. Un musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala.

Mar i Cel s'ha representat en tres ocasions (1988, 2004 i 2014) i l'han vist més d'un milió de persones. Aquest 2024, torna l'espectacle mantenint la mateixa ànima original per última vegada.

Sinopsi:

Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d'un vaixell perdut enmig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. Dues religions eternament enfrontades. Una bella història d'amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. Un musical basat en la pirateria de la Mediterrània del segle XVII i en l'expulsió del regne d'Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III l'any 1609.

Crítica: Mar i Cel. 2024

23/09/2024

Una obra mestra aturada en el temps

per Judit Martínez Gili

Mar i Cel ha estat l'obra escollida pel final de festa de Dagoll Dagom després de cinquanta anys de trajectòria de teatre musical en català. Es tracta de la quarta ocasió que es posa damunt de l'escenari l'adaptació de Xavier Bru de Sala amb música d'Albert Guinovart, de manera que l'homenatge a la trajectòria s'ha hagut de topar amb la revisió dels temps actuals. Per sort per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, l'epicitat de l'ocasió s'ha guanyat l'opinió pública, i gairebé ha regalat el privilegi de portar al Teatre Victòria un Mar i Cel essencialment aturat en el temps a l'any 1988, 2004 i 2014.

El públic, que amb una antelació insòlita ha llimat la venda anticipada d'entrades, hi trobarà el vaixell imponent que navega amb l'onatge de la música en directe. Es tracta d'una estructura complexa abans i ara, guiada per raïls d'un mar de fusta i amb innovades projeccions de fons, que en l'era de les experiències immersives queda a la fina línia entre una atmosfera realista d'horitzó i un suggeridor d'emocions menys literal. Es recuperen també els vestuaris pomposos de la noblesa cristiana i l'exotisme i bronzejador en la colla dels pirates. Hi són també les escenes i cançons memorables que han penetrat a la retina catalana i reclamen ovació immediatament després de veure's. El conjunt impressiona a tothom, qui repeteix i qui s'estrena, tot i que certament, tractant-se d'un tan gran format, l'experiència es viu diferent des d'unes primeres files, on brilla la interpretació, i un fons de platea on el conjunt cobra tota la força, que també és prou diferent de la que es viu a l'amfiteatre, amb la millor perspectiva però també menys enredada pels trucs visuals.

A banda, hi ha novetats que cal celebrar, també. La por dels vells i l'èxtasi dels nous en les produccions musicaleres de posar cares joves, algunes de les quals televisives, al capdamunt del cartell, resulta un èxit. Potser han patit la pressió de ser les últimes perles d'aquest oceà, però cal celebrar la nitidesa generalitzada en l'expressió, fruit tant d'una priorització per la dicció com d'un equip punter de so i microfonia. D'aquesta manera, la platea gaudeix de poder entendre fins a l'última paraula cantada brillantment en gairebé tot l'elenc. S'aprecien també bonics matisos de personatge, per exemple en una Blanca (Alèxia Pasqual) guiada per la raó, un recent descobert en ella sentit de justícia i d'ètica, molt per sobre de l'amor, i un Saïd (Jordi Garreta) que prova de ser un líder íntegre i coherent en un context complex, fonamentat en realitats contradictòries com la vida mateixa. De fet, es veu més en els personatges masculins la follia empesa per l'irracional, la devoció cega, o les emocions absolutes, que no en el cèlebre solo del lament de la mare de Saïd (Clara Renom), on s'hi comprèn de cop el context sencer de l'obra i tots els matisos del seu protagonista. Molta qualitat, a tots els racons de la producció.

L'últim (segur?) Mar i Cel de Dagoll Dagom tindrà setmanes i setmanes de funcions per consolidar l'excel·lència i, el millor de tot, seduir a milers d'espectadors i espectadores en l'afició pel teatre.