Nadia / Kabul / Barcelona
· Un documental escènic punyent i esperançador
· La Cia La Conquesta del Pol Sud aborda la història de Nadia Ghulam
· Després del Fringe Madrid, al Grec de Barcelona
La Nadia és una noia que aprèn ràpid. Domina perfectament el català, la llengua que fa servir habitualment des que fa set anys va arribar aquí. Ella diu que en moments crucials tots els éssers humans treuen de dintre les capacitats necessàries per afrontar la dificultat. És una persona optimista. Per molt menys del que ella ha passat, aquí molts s'han enfonsat en la misèria. Ella no. No tan sols es va recuperar dels greus danys que li va causar una explosió a casa seva, a Kabul, que li va destrossar el cos i la va tenir mesos en coma. No tan sols, sent aleshores una nena de deu anys, va prendre la rotunda decisió de fer-se passar pel seu germà mort per poder treballar i mantenir la família (a l'Afganistan les dones no poden treballar). No tan sols va passar part de la infantesa i l'adolescència, deu anys, vivint com un noi i amagant la seva identitat femenina. Ara mateix, quan és una dona lliure a Barcelona, té una empenta i una esperança en el futur envejables. Estima el seu país i hi vol tornar per canviar les coses. Un país colpejat durant quaranta anys per la guerra, amb la gent molt tocada, psicològicament ferida i amb enormes limitacions en tots els àmbits. La pau i la llibertat, conceptes de què aquí parlem amb relativa lleugeresa, a l'Afganistan prenen un sentit fort i real. Vital.
El director Carles Fernàndez Giua em va citar fa quasi un any per explicar-me el seu projecte. Ja a l'inici estava entusiasmat, ja veia per on podia anar la cosa, però en aquell moment era una incògnita i alhora l'esperava una feinada de por. Ha estat gairebé un any de converses amb la Nadia, delimitar els episodis a explicar, escriure les seves paraules, reescriure-les, revisar-les amb ella, afinar-les, sintetitzar-les en un treball de depuració per arribar al text per portar a escena. I veure ella com responia, perquè no és fàcil posar una persona que no és actriu en un escenari i molt més difícil despullar la seva ànima.
Nadia Ghulam va escriure el llibre “El secret del meu turbant” narant la seva història. Sol fer conferències explicant la seva vida i la seva visió del món. Li costa, perquè se li remou tot, però per a ella és important aquesta divulgació, perquè tots reflexionem, perquè entenguem el seu país, perquè donem valor a les coses essencials. Però posar-se en un escenari.... Ho ha aconseguit per la complicitat de Carles Fernàndez Giua i Eugenio Szwarcer, els components de la companyia La Conquesta del Pol Sud. La confiança en la seva professionalitat li ha permès llançar-se a aquesta nova aventura.
Endinsant-se en les vivències de la Nadia, en Carles i l’Eugenio van veure que era imprescindible anar a Kabul amb ella i visitar els llocs i les persones de la seva vida. Fou un viatge difícil, perquè anar a l'Afganistan és experimentar por, sentir-se en perill constant, però també és, literalment, un viatge en el temps, com anar a parar a l'Edat Mitjana.
L'espectacle és un documental escènic. Tot el material és veritable, sense manipular. Però, sent una elaboració per a l'escena, pren una dimensió poètica que commou més enllà de les paraules i dels mateixos fets. La combinació artística d'aquests moments de realitat assoleix una veritat aclaparadora.
Cliqueu a sota per veure el reportatge televisiu del programa "Atención obras".
