Nadia

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
La Conquesta del Pol Sud
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, CCCB , La Conquesta del Pol Sud, Velvet Events, S.L
Dramatúrgia:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Intèrprets:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Direcció:
Carles Fernández Giua
Escenografia:
Eugenio Szwarcer
Vídeo:
Eugenio Szwarcer
Il·luminació:
Luis Martí
So:
Damien Bazin
Sinopsi:

Una noia afganesa protagonitza aquest documental escènic per transmetre’ns la seva experiència, una història que enllaça el seu passat a Kabul amb el seu present a Barcelona i que projecta una mirada d'esperança cap al futur.

La Nadia va néixer a Kabul ara fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys. El 2006, gràcies al treball d'una ONG, viatja a Barcelona, ja com a dona. Avui estudia cooperació social, ha recuperat la seva vida i està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país: des d’un documental televisiu fins a diversos llibres i, ara, aquesta peça teatral en què la mateixa Nadia, utilitzant imatges reals i material documental, transmet la seva experiència i mira cap al futur. Nadia parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, l’amistat, l’educació i la llibertat. Nadia és un diàleg entre cultures. Un espectacle documental pensat per voltar per escenaris de tot el món.

Crítica: Nadia

08/02/2016

De l'horitzó de les muntanyes afganeses a l'horitzó del mar Mediterrani

per Andreu Sotorra

Nadia Ghulam (Kabul, 1985) s'ha convertit, en deu anys, en una afganesa catalana d'adopció que no només domina la llengua, sinó que s'ha fet escriptora i també, malgrat que no ho sembli, s'ha llençat a fer d'actriu. Coincidint amb la reestrena d'aquest document testimonial —no sé si és prou correcte dir-ne espectacle— de la companyia La Conquesta del Pol Sud, Nadia Ghulam, acaba de publicar el seu segon llibre, aquesta vegada, en col·laboració amb l'escriptor Joan Soler i Amigó, un recull de relats («Contes que em van curar», Editorial Columna) que la seva mare li explicava des de petita i fins que tenia 21 anys quan, al llarg de catorze intervencions quirúrgiques, convalescent a l'hospital de Kabul, es refeia de les ferides causades per l'explosió d'una bomba. (...)

A Kabul, les muntanyes afganeses eren el seu horitzó i els parlava, des d'un turó, dels seus somnis i dels seus ideals. Aquí, a Catalunya, confessa Nadia, el seu horitzó és el Mediterrani, el que ara l'escolta. I segur que la deu escoltar perquè Nadia Ghulam continua tenint ideals, projectes i esperança de futur, estudiant, formant-se encara més, lluitant sempre i pensant que allò que ha après i que aprèn aquí, un dia no gaire llunyà, ho podria tornar al seu poble. (...)