Nadia

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
La Conquesta del Pol Sud
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, CCCB , La Conquesta del Pol Sud, Velvet Events, S.L
Dramatúrgia:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Intèrprets:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Direcció:
Carles Fernández Giua
Escenografia:
Eugenio Szwarcer
Vídeo:
Eugenio Szwarcer
Il·luminació:
Luis Martí
So:
Damien Bazin
Sinopsi:

Una noia afganesa protagonitza aquest documental escènic per transmetre’ns la seva experiència, una història que enllaça el seu passat a Kabul amb el seu present a Barcelona i que projecta una mirada d'esperança cap al futur.

La Nadia va néixer a Kabul ara fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys. El 2006, gràcies al treball d'una ONG, viatja a Barcelona, ja com a dona. Avui estudia cooperació social, ha recuperat la seva vida i està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país: des d’un documental televisiu fins a diversos llibres i, ara, aquesta peça teatral en què la mateixa Nadia, utilitzant imatges reals i material documental, transmet la seva experiència i mira cap al futur. Nadia parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, l’amistat, l’educació i la llibertat. Nadia és un diàleg entre cultures. Un espectacle documental pensat per voltar per escenaris de tot el món.

Crítica: Nadia

25/07/2014

Poema visual de teatre document amb forta dosi d'esperança

per Jordi Bordes

La Conquesta del Pol Sud  signa, probablement, la producció més personal i de veritat. D'entrada, perquè el mateix director Carles Fernández Giua i l'escenògraf Eugenio Szwarcer apareixen i parlen a escena. Revelant que no són pas d'actors. Són honestos. Com ho és Nadia Ghulam que, amb la senzillesa i la potència de la veritat, narra el seu tràngol: en l'Afganistan dels talibans es va fer passar pel seu germà, mort en un atemptat. Aquesta mentida li va proporcionar una llibertat inimaginable. Hi ha molt camp per córrer fins que les dones puguin passejar amb bicicleta per Kabul. Ella, amb els seus còmplices i un acuradíssim treball de vídeo que es projecta natural, sense pretensions, ajuda a mostrar realitats sovint massa estereotipades, creu que "tot és possible". 

Un espectacle documental que regala ganes de viure, de lluitar, de buscar espais per a la igualtat i llibertat de tothom. Un testimoni de coratge, valentia i compromís. Els tres pilars de Nadia són la mare, la religió musulmana i l'educació. Fa 10 anys, Roger Bernat feia una mirada a la immigració del Raval convidant veïns de locutoris (que s'estaven prodigant en aquella època) a Amnèsia de fuga (Mercat de les Flors 2004). Ells explicaven el seu viatge i  les seves pèrdues amb la seva llengua original i, amb sort en anglès que es traduïa amb un rudimentari castellà. Ara Nadia s'explica en un català diàfan. Pertany a una generació, ja, integrada: només fa vuit anys que va arribar a Badalona on va ser acollida per una família, provisionalment. Va decidir deixar de ser Ezmaray i tornar a ser Nadia quan va veure que les noies podien anar soles pel carrer sense problemes. Això va obligar a confessar l'engany als seus amics, amb els qui s'havia dedicat a llençar floretes a les noies a Kabul. Encoratjador testimoni.