Una noia afganesa protagonitza aquest documental escènic per transmetre’ns la seva experiència, una història que enllaça el seu passat a Kabul amb el seu present a Barcelona i que projecta una mirada d'esperança cap al futur.
La Nadia va néixer a Kabul ara fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys. El 2006, gràcies al treball d'una ONG, viatja a Barcelona, ja com a dona. Avui estudia cooperació social, ha recuperat la seva vida i està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país: des d’un documental televisiu fins a diversos llibres i, ara, aquesta peça teatral en què la mateixa Nadia, utilitzant imatges reals i material documental, transmet la seva experiència i mira cap al futur. Nadia parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, l’amistat, l’educació i la llibertat. Nadia és un diàleg entre cultures. Un espectacle documental pensat per voltar per escenaris de tot el món.
Un format documental que exprimeix al màxim tot el que vol explicar la Nadia, una jove afganesa que va sobreviure a dues guerres i ha acabat acollida per una família a Badalona. La jove puja a l'escenari i, davant de projeccions de la guerra a l'Afganistan i d'imatges dels llocs on ella va viure, respon a les preguntes del director i autor del muntatge, Carles Fernández Giua, relatant, amb cruesa, amb naturalitat i amb sinceritat, la seva història, una història que a Occident hem conegut des d'un punt de vista totalment diferent.
Una mostra de teatre (o parateatre) crític, de denúncia i compromès. Teatre necessari.