Nadia

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
La Conquesta del Pol Sud
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, CCCB , La Conquesta del Pol Sud, Velvet Events, S.L
Dramatúrgia:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Intèrprets:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Direcció:
Carles Fernández Giua
Escenografia:
Eugenio Szwarcer
Vídeo:
Eugenio Szwarcer
Il·luminació:
Luis Martí
So:
Damien Bazin
Sinopsi:

Una noia afganesa protagonitza aquest documental escènic per transmetre’ns la seva experiència, una història que enllaça el seu passat a Kabul amb el seu present a Barcelona i que projecta una mirada d'esperança cap al futur.

La Nadia va néixer a Kabul ara fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys. El 2006, gràcies al treball d'una ONG, viatja a Barcelona, ja com a dona. Avui estudia cooperació social, ha recuperat la seva vida i està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país: des d’un documental televisiu fins a diversos llibres i, ara, aquesta peça teatral en què la mateixa Nadia, utilitzant imatges reals i material documental, transmet la seva experiència i mira cap al futur. Nadia parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, l’amistat, l’educació i la llibertat. Nadia és un diàleg entre cultures. Un espectacle documental pensat per voltar per escenaris de tot el món.

Crítica: Nadia

06/02/2016

diamant en brut

per Francesc Massip

Aquest és d'aquells espectacles que donen sentit a un Teatre Nacional. Un encert absolut. Una idea poderosa i fructífera. Empènyer Nadia Ghulam, la noia afganesa que va sobreviure l'era dels talibans fent-se passar per noi, i que ara viu a Badalona amb el compromís d'explicar les veritats profundes d'aquell país, d'aquella cultura i les qüestions latents que occident ignora, és una decisió valenta i necessària. Gràcies. A la Sala Tallers no es fa una representació escènica, ans s'explica el testimoni vívid, potent, combatiu, arriscat i encoratjador d'aquesta supervivent que lluita per ser normal sense renunciar a proclamar als quatre vents el que ha viscut. No és debades que el nom de Nadia vol dir "esperança". Només amb una voluntat de ferro s'arriba on ella ha arribat. És un exemple impressionant, un veritable model de fortalesa i integritat. Tothom ho hauria de veure i escoltar-ho.