Mar i Cel

informació obra



Companyia:
Dagoll Dagom
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Autor:
Àngel Guimerà
Adaptació:
Xavier Bru de Sala
Ajudant de direcció:
Miquel Periel, David Pintó
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Escenografia:
Montse Amenós, Isidre Prunés
Vestuari:
Montse Amenós, Isidre Prunés
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Joan Rodón
Caracterització:
Eva Fernàndez
Intèrprets:
Roger Berruezo, Ana Sanmartín, Pep Cruz, Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández, Toni Viñals, Mireia Dolç, Rubén Yuste, Elena Tarrats, Víctor Arbelo, Xavi Navarro, Marc Vilavella, Lucía Torres, Dídac Flores, Clara Moraleda, Paula Vives, Raúl Grau, Luís Moya, Dimas Bozzo
Sinopsi:

Torna Mar i cel, el musical que ha fet història, el drama reconvertit en cant a l’esperança que ha emocionat i commogut centenars de milers d’espectadors.

En complir uns esplendorosos quaranta anys, Dagoll Dagom posa Mar i cel en escena per tercer cop i amb una força renovada, un nou càsting i noves sensacions que ens emocionaran.

Un espectacle sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons, orient i occident.

Dues religions eternament enfrontades – la islàmica i la cristiana-.

Un bella història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc.

Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.

Un musical basat en la pirateria de la mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 200.000 moriscos decretada per Felip II l’any 1609.

Crítica: Mar i Cel

26/09/2014

L'èpica de sempre captiva més que les innovacions audiovisuals d'avui

per Jordi Bordes

La tercera travessia de Mar i Cel serveix per celebrar els 40 anys de Dagoll Dagom. Efectivament, és una peça que compta amb una presència que encara ara impressiona (el vaixell on es desgranen la majoria de les escenes). Ara, han volgut aprofitar les innovacions tecnològiques per donar una sensació de càmera fent zooms als espais on succeeixen algunes escenes. És un treball vistós. Però el que segueix impressionant són els grans temes èpics del "Per què ha plorat?" 

La renovació del repertori és absoluta, a excepció de Pep Cruz que repeteix el seu paper de Janot del 1988. Necessiten hores de navegació per fer-se seus  els personages, dotar-los de més humanitat i evitar les gesticulacions sobreres. És un treball complicat perquè cal captivar fins a l'última filera de l'amfiteatre. Cal aclarir que l'emoció envaeix cada racó de la sala, però hi ha massa quadres que serveix per avançar la narració cantada però que són, més aviat, plans. Se segueixen demostrant molt gràfics els quadres de la bodega: un llum cenital al vaixell i l'escena a un dels costats de l'escenari. Com Star Wars pot haver una disfunció entre la tecnologia mecànica del vaixell i la capacitat d'un telèfon mòbil de la majoria d'espectadors però, certament, l'efecte és espectacular (cada vegada el vaixell sembla més petit) i logra els objectius que persegueix. 

Llarga vida al nou Mar i Cel. És un plaer per a un jove que el 1988 va descobrir, quasi de casualitat, aquest muntage, ara, assistir-hi amb els fills preadolescents, que queden clavats amb la trama, la lluita i l'amor.

Trivial