Mary Frankenstein Shelley

informació obra



Intèrprets:
Aleyda Puerto, Felipe Cabezas
Músics:
Joan Gerard Torredeflot
Direcció:
Felipe Cabezas
Producció:
Sala Fènix
Coreografia:
Ariadna Monfort (Moaré), Paloma Muñoz (La piel vacía)
Sinopsi:

Mary Frankestein Shelley, Historia de una creación, és el segon treball de la companyia de la Sala Fènix, després del seu Cabaret Victòria. Insisteixen en la línia de l'estètica gòtica, l'steampunk i el fantàstic.

Crítica: Mary Frankenstein Shelley

13/03/2017

Com es va parir Frankenstein?

per Toni Polo

L’ambientació de l’obra, abans inclús de començar, ja ens porta dos segles enrere: un senzill violí, discretament ubicat en un racó de l’escenari (des d’on el músic marcarà la pauta de la narració), quatre pinzellades aquí i allà i un Lord Byron que comença la narració. L’atmosfera de la Fènix fa la resta. Se'ns explica la vida d’una dona en un món i una època d’homes, per molt que el romanticisme i pensaments d’allò més subversius impregnessin la seva existència (començant pel seu pare, poeta radical, i pel seu marit, el poeta narcisista Percy Shelley, adorat per ella fins a després de la mort)

Mary Shelley esdevé protagonista absoluta d’una història de reivindicació que va molt més enllà d’una novel·la fantàstica. Quines pors amaguen l’elaboració d’aquest llibre? És possible que tothom conegui el nom del llibre i poquíssims coneguin el de l’autora? D’on venen les paranoies sobre la vida, sobre la mort, sobre la transformació que van empènyer Mary Shelley a escriure una obra immortal?

Felipe Cabezas s’ha documentat sobre aquesta vida breu i intensa i ha composat una obra igualment intensa que mostra els excessos, les obsessions, la intel·ligència d’una dona que va patir, va lluitar i va gaudir. Al ritme esmentat de la música original (que intercala peces gores, electrònica pura, i melodies romàtiques), l’obra està farcida de recursos, des del món de les titelles fins a l’inexcusable audiovisual passant pel teatre d’ombres i pel gènere narratiu pur i dur

Alba Valldaura es desdobla en escena (es transforma) i passa del personatge decimonònic intel·ligent i patidor, a una figura pop de cabells blaus i ulleres de sol, creadora de vida, pare (mare!) de la criatura que donarà sentit a la seva vida. Una figura gairebé de còmic que es difumina amb les projeccions de pel·lícules,  còmics, obre d’art, llibres, sèries de televisió... Frankenstein és un dels éssers més reproduïts de la historia de l’art! Fins i tot apareix Igor, el (suposat) ajudant de Viktor Frankenstein, sense que li importi topar-se amb la realitat: “Tu no surts al llibre”, se li diu en un moment donat. Coses de la memòria universal cinematogràfica i... homenatge de la casa a Mel Brooks!

Uns canvis de registre difícils però ben resolts que arrodoneixen una obra complicada, molt documentada (potser massa i tot!), amb aires de documental que ens explica un món d’excessos personificat en un Lord Byron que va ser amic, amant i mentor de Shelley, del seu marit, de la seva germanastra. “Les pàgines del diari de Shelley sobre l’estiu a Suïssa van ser arrencades”, comenta l’autor, Cabezas. “Els episodis de l’estiu a Suïssa, n’estic segur, van anar molt més enllà de la bisexualitat o l’incest que suggerim a l’obra".


Trivial