Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba "Mata’m". Amb tocs d’humor embeguts de Chartreuse verd, l’obra atrapa des del primer moment i ens convida a reflexionar sobre els nostres anhels i expectatives.
Un home cansat de viure, un expresidiari que acaba de sortir de la presó però ja hi vol tornar, una exprostituta amb el desig esbarriat, una adolescent idealista que es pensa que balla bé i vol ser americana. Tots aquests personatges compartiran i viuran una mateixa història, tot i que des de llocs ben diferents. L’edat i l’experiència marquen trajectes ben distints. L’obra vol ser una comèdia negra, un drama blanc, una tragèdia poètica, un vodevil filosòfic. Una obra esquitxada d’humor i d’unes imatges sorprenents i plenes de poesia. Els nostres somnis i desitjos, allò que anhelem, sigui ballar davant d’un rei, ésser estimats o simplement morir, són de fet els grans protagonistes d’una obra teatral propera i absorbent que signa l’actor, director i dramaturg Manel Dueso, autor de peces com Sara i Simon, Estriptis, Matem els homes i Fortuna accidental, entre d’altres.
Quatre intèrprets de primera es barallen amb un text escrit i dirigit per Manel Dueso esquitxat d’alts i baixos: moments poètics d’intensitat elevada i íntima emoció barrejats amb escenes superficials i desmarxades que s’estoven en la vulgaritat. L’autor i director no ha trobat el to, i recorre un camí irregular i insegur. Hi ha bons materials i bona fusta. Hi manca la saó.