Mata'm

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Velvet Events S.L, Focus
Autoria:
Manel Dueso
Direcció:
Manel Dueso
Dramatúrgia:
Manel Dueso
Intèrprets:
Àurea Márquez, Carlota Olcina, Francesc Orella, Boris Ruiz
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Composició musical:
Bàrbara Granados
So:
Bàrbara Granados
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
David Bofarull (a.a.i.)
Vestuari:
Míriam Compte
Caracterització:
Núria Llunell
Sinopsi:

Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba "Mata’m". Amb tocs d’humor embeguts de Chartreuse verd, l’obra atrapa des del primer moment i ens convida a reflexionar sobre els nostres anhels i expectatives.

Un home cansat de viure, un expresidiari que acaba de sortir de la presó però ja hi vol tornar, una exprostituta amb el desig esbarriat, una adolescent idealista que es pensa que balla bé i vol ser americana. Tots aquests personatges compartiran i viuran una mateixa història, tot i que des de llocs ben diferents. L’edat i l’experiència marquen trajectes ben distints. L’obra vol ser una comèdia negra, un drama blanc, una tragèdia poètica, un vodevil filosòfic. Una obra esquitxada d’humor i d’unes imatges sorprenents i plenes de poesia. Els nostres somnis i desitjos, allò que anhelem, sigui ballar davant d’un rei, ésser estimats o simplement morir, són de fet els grans protagonistes d’una obra teatral propera i absorbent que signa l’actor, director i dramaturg Manel Dueso, autor de peces com Sara i Simon, Estriptis, Matem els homes i Fortuna accidental, entre d’altres.

Crítica: Mata'm

12/07/2014

Vida i mort, doncs, són els dos eixos sobre els quals rebota aquesta peça literàriament molt ben escrita per Manel Dueso

per Andreu Sotorra

Malgrat que a 'Mata'm' hi ha una fugaç escena de vaquers, estil spaghetti western, obra del dramaturg, actor i director Manel Dueso (Sabadell, 1953), i malgrat que un dels personatges ofereix diners a un altre per obtenir el do de la mort, la cosa no té res a veure amb aquella pel·lícula de Sergio Leone, 'Per qualche dollaro in più', aquí malgirbada amb el títol 'La muerte tenía un precio' i més que popular per la banda sonora xiulada d'Ennio Morricone.

Malgrat que en la trama es fa una nostàlgica apologia del Chartreuse, el verd, un dels licors més elegants i reconfortants de les prestatgeries casolanes, el que l'autor vol recordar no és que el Chartreuse en qüestió, herència dels monjos francesos de la cartoixa parisenca de Vauvert, es va destil·lar i embotellar aquí mateix, a Tarragona, des del 1904 fins al 1989, sinó que el licor fet de la combinació de les herbes secretes, que només saben tres monjos, és considerat un elixir de llarga vida.

Vida i mort, doncs, són els dos eixos sobre els quals rebota aquesta peça literàriament molt ben escrita per Manel Dueso —un autor desaprofitat potser perquè per generació no forma part de la colla de la nova dramatúrgia catalana— i teatralment molt ben interpretada pel quartet de luxe escollit en aquesta posada en escena, amb una perfecta escala generacional de dalt a baix: Boris Ruiz, Francesc Orella, Aurea Márquez i Carlota Olcina.

'Mata'm' és una obra d'humor negre i també de moments de tendresa. Però també és una obra que destil·la, com el Chartreuse, els estats anímics de cadascun dels quatre personatges (...)