Maüra, filla de la terra

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Cia Sifó
Autoria:
Marta Gorchs, Titelles: Martí Doy i Thomas Frederick Roper
Intèrprets:
Marta Gorchs
Direcció:
Marta Gorchs
Ajudantia de direcció:
Acompanyament artístic: Praline Gay-Para
Composició musical:
Lluís Rodríguez
Escenografia:
Thomas Frederick Roper
Vestuari:
Eva Gorchs
Il·luminació:
Roc Laín
Producció:
Cia Sifó i Cie Pavé Volubile
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Encara que sembli mentida la literatura neix per explicar el món. Que no és real? Que és ficció? Real és la curiositat per saber què ens envolta i d’on ve tot. A la vora del foc, les explicacions van esdevenir contes a la mida de les persones de cada època. I la mainada manté encara aquesta il·lusió. Maüra, filla de la terra conta d’on van sorgir el sol, la lluna i les estrelles, inspirats en l’obra de Joan Miró. Conta que, fa molts i molts anys, el cel i la terra estaven enganxats, que Maüra es va posar a moldre sense adonar-se que picava el cel amb el morter i sense fer cas a la papallona, l’oreneta i l’àguila que l’avisaven, i que... Voleu saber-ho? Us hi esperem.

Espectacle recomanat a partir de 3 anys.

Crítica: Maüra, filla de la terra

15/09/2015

Fantasia encapsulada en una bombolla

per Núria Cañamares

“No perquè siguis petit no pots fer grans coses”. Aquest és el missatge senzill i revolucionari alhora que la Cia. Sifó llença als petits espectadors a partir de 2-3 anys. Ho fa compartint escenari amb ells, a pocs metres i a peu pla, des d’una escenografia circular que s’encabeix dins el lateral de la caixa fosca. Consta de teles tenyides de colors terrosos i la presideix un cel net i clar. La il·luminació suau i les pedretes que, juganeres, encerclen l’espai donant-se la mà configuren una posada en escena que ja apunta de sortida la delícia visual de la proposta.

L’espectacle conta la història de Maüra, una nena que, fidel als seus desigs, mol i mol gra desafiant les conseqüències que comporta aquesta acció. I és que en fer-ho colpeja el cel i aquest, dia rere dia, resulta ferit i s’allunya de la terra per protegir-se. El relat –inspirat en l’obra de Joan Miró– fantasia l’origen del sol, la lluna i les estrelles amb una poètica naïf i encisadora.

La delicadesa del so i la música, el tarannà de l’actriu-manipuladora i els sempre singulars titelles de Martí Doy –aquí, amb cap de pedra– encaixen a la perfecció en aquesta bombolla etèria en què viu Maüra. Una bombolla que, a requeriment de la narració, s’anirà inflant a mesura que avancin els 35 minuts que dura l’espectacle afavorint la visibilitat de l’espectador més llunyà, malauradament reduïda en el recolliment inicial.

‘Maüra, filla de la terra’ va estrenar-se a Temporada Alta l’octubre de 2014, va fer estada tot el gener a la Fundació Miró, ha viatjat en avió i en vaixell per desplaçar-se fins a Frankfurt, Palma... i recentment l’hem pogut veure a FiraTàrrega en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès). Una bona mostra de la capacitat d’internacionalitzar un conte escenificat amb un imaginari i valors universals.