Maüra, filla de la terra

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Cia Sifó
Autoria:
Marta Gorchs, Titelles: Martí Doy i Thomas Frederick Roper
Intèrprets:
Marta Gorchs
Direcció:
Marta Gorchs
Ajudantia de direcció:
Acompanyament artístic: Praline Gay-Para
Composició musical:
Lluís Rodríguez
Escenografia:
Thomas Frederick Roper
Vestuari:
Eva Gorchs
Il·luminació:
Roc Laín
Producció:
Cia Sifó i Cie Pavé Volubile
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Encara que sembli mentida la literatura neix per explicar el món. Que no és real? Que és ficció? Real és la curiositat per saber què ens envolta i d’on ve tot. A la vora del foc, les explicacions van esdevenir contes a la mida de les persones de cada època. I la mainada manté encara aquesta il·lusió. Maüra, filla de la terra conta d’on van sorgir el sol, la lluna i les estrelles, inspirats en l’obra de Joan Miró. Conta que, fa molts i molts anys, el cel i la terra estaven enganxats, que Maüra es va posar a moldre sense adonar-se que picava el cel amb el morter i sense fer cas a la papallona, l’oreneta i l’àguila que l’avisaven, i que... Voleu saber-ho? Us hi esperem.

Espectacle recomanat a partir de 3 anys.

Crítica: Maüra, filla de la terra

21/02/2016

Miró en estat pur

per Andreu Sotorra
L'extensa obra de Joan Miró té tantes lectures que fa la impressió que no es pugui exhaurir mai. Una mostra d'això és l'espectacle per a primeríssims espectadors, «Maüra, filla de la Terra», que la creadora Marta Gorchs ja fa dues temporades que té en repertori i que, després de passar per un dels Festivals Temporada Alta, va presentar l'any passat a l'auditori de la mateixa Fundació Miró de Montjuïc.
De fet, un espectacle com aquest, que utilitza els elements que Miró utilitzava en les seves escultures i les seves pintures, hi podria estar en residència permanent, a Montjuïc, perquè sembla que sigui una extensió lògica de les visites educatives que les famílies o els grups escolars hi fan.

Marta Gorchs, especialitzada en teatre gestual, però també narradora, cantant, ballarina i trapezista —aquí mateix hi fa una mica de tot com si fos una barra lliure de tast per anar picant—, dóna un tractament minimalista de totes aquests gèneres en un espectacle que, com ho feien i encara fan els griots, explica l'origen de la Terra i el cel, del sol, de la lluna i de les estrelles. És a dir, Miró en estat pur.

El principal element que utilitza és una reproducció que s'inspira en alguns de les dones o personatges de les escultures de Joan Miró —recordeu aquells caps de patata que no arriben a ser capgrossos però als quals Miró dota de vida quan els modela— transformat en la petita Maüra, un titella —s'assembla a l'escultura «Femme» que Miró va cedir el 1981 a l'Ajuntament de Barcelona— que captiva de seguida els petits espectadors i que té la feina de trinxar el blat en un morter per fer farina, o el mill, perquè tant l'ambientació com la banda sonora original porten al bressol de la humanitat que els arqueòlegs situen en terres africanes. (...)