Maüra, filla de la terra

Teatre | Familiar

informació obra



Companyia:
Cia Sifó
Autoria:
Marta Gorchs, Titelles: Martí Doy i Thomas Frederick Roper
Intèrprets:
Marta Gorchs
Direcció:
Marta Gorchs
Ajudantia de direcció:
Acompanyament artístic: Praline Gay-Para
Composició musical:
Lluís Rodríguez
Escenografia:
Thomas Frederick Roper
Vestuari:
Eva Gorchs
Il·luminació:
Roc Laín
Producció:
Cia Sifó i Cie Pavé Volubile
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Encara que sembli mentida la literatura neix per explicar el món. Que no és real? Que és ficció? Real és la curiositat per saber què ens envolta i d’on ve tot. A la vora del foc, les explicacions van esdevenir contes a la mida de les persones de cada època. I la mainada manté encara aquesta il·lusió. Maüra, filla de la terra conta d’on van sorgir el sol, la lluna i les estrelles, inspirats en l’obra de Joan Miró. Conta que, fa molts i molts anys, el cel i la terra estaven enganxats, que Maüra es va posar a moldre sense adonar-se que picava el cel amb el morter i sense fer cas a la papallona, l’oreneta i l’àguila que l’avisaven, i que... Voleu saber-ho? Us hi esperem.

Espectacle recomanat a partir de 3 anys.

Crítica: Maüra, filla de la terra

12/09/2015

La narració d’un conte ben decorat

per Teresa Ferré

Per què es van formar el cel i la terra? Com van arribar el sol i la lluna al cel? I si les estrelles fossin cicatrius al rostre del firmament? Aquestes preguntes tenen resposta a l’espectacle Maüra, filla de la terra, protagonista indiscutible i eix de totes les accions esmentades.

Una peça per a espectadors ben petits, de 3 a 6 anys màxim, escrita i protagonitzada per Marta Gorchs. El seu somriure fa que aquesta història s’escoli amablement, tot i que en algun moment es torna tan repetitiva com la feina de Maüra, aixafar i aixafar gra. Gorchs és una narradora correcta que sap captar perfectament l’atenció del públic afegint-hi algun moviment proper a la dansa.

Ara bé, si aquest espectacle té algun element que li dóna personalitat és Maüra, una titella inspirada en l’obra de Joan Miró igual que altres objectes escenogràfics com les inconfusibles estrelles.