Menar

Dansa | Nous formats

informació obra


Autoria:
Jaime Refoyo, Institut Quatre Cantons, Luis Humberto Crosthwaite
Direcció:
Joan Català
Companyia:
Universiteatro i Gorguz Teatro
Sinopsi:

Menar és el resultat del procés d’investigació escènica que han dut a terme la Roser Tutusaus i el Joan Català. Una corda de 30 metres i dos cossos ocupen l'espai públic per interactuar amb el públic. Dos constructors d'imatges i de paisatges escènics. Un treball físic intens on els cossos desvetllen les seves possibilitats expressives. Un diàleg que es nodreix del gest, la dansa i el circ i que fa aflorar la intimitat, l'absurditat, els contrastos, les situacions quotidianes, els equilibris i la poètica del risc.

Premi de la Crítica 2016 a la categoria Espectacle Arts de carrer

Roser Tutusaus, finalista com a ballarina d'aquest espectacle als Premis de la Crítica 2016

Crítica: Menar

10/09/2016

L'equilibri arriba amb l'antagònic: vibrant i tendre

per Jordi Bordes

Joan Català fa créixer el seu llenguatge aportant-hi un antagonista al seu personatge. La parella, ara, conviu amb els elements rudimentaris de Pelat però, sobretot amb la relació dels dos protagonistes.  De fet, respiran la mateixa timidesa que en el muntatge anterior però ara la seva relació permet completar el matís del gest, de l'equilibri, de la intenció actoral. Amb una companya de viatge, Català troba una connexió fructífera. Segueix sent un espectacle petit que inspira molt més que no pas explica, però ara hi ha la sorpresa que algú pugui contradir o completar les accions del personatge. Una llarga corda és l'element principal sobre el que es construeix aquesta escenografia tot i que, realment, juga només en moments puuntuals de l'obra. El que destaca  és el contacte, l'equilibri de cossos que, sense fer verticals, construeixen un veritable exercici d'equilibris que frega el coontact de la dansa. 

Després de molts mesos d'investigació, Menar, ha arribat a un camp que s'intueix prou fecund. Perquè camina entre el mim i el gest, entre la dansa i el circ, entre el món tancat de la parella i la connexió que reforcen amb els espectadors. Ni una paraula i sembla que se'ls entengui tot, sense que hagin d'insistir amb una gesticulació excessiva. UUn bon treball que atrapa a la canalla per la seva espectacularitat, tot i que no es persegueix tant el més difícil encara si no més aviat, el més comunicatiu encara.