Menar

Dansa | Nous formats

informació obra


Autoria:
Jaime Refoyo, Institut Quatre Cantons, Luis Humberto Crosthwaite
Direcció:
Joan Català
Companyia:
Universiteatro i Gorguz Teatro
Sinopsi:

Menar és el resultat del procés d’investigació escènica que han dut a terme la Roser Tutusaus i el Joan Català. Una corda de 30 metres i dos cossos ocupen l'espai públic per interactuar amb el públic. Dos constructors d'imatges i de paisatges escènics. Un treball físic intens on els cossos desvetllen les seves possibilitats expressives. Un diàleg que es nodreix del gest, la dansa i el circ i que fa aflorar la intimitat, l'absurditat, els contrastos, les situacions quotidianes, els equilibris i la poètica del risc.

Premi de la Crítica 2016 a la categoria Espectacle Arts de carrer

Roser Tutusaus, finalista com a ballarina d'aquest espectacle als Premis de la Crítica 2016

Crítica: Menar

11/09/2016

L’expressivitat del treball físic

per Núria Cañamares

Si al lema casteller de força, equilibri, valor i seny hi afegim la poètica de la creativitat i la bellesa expressiva del treball físic ens podem anar apropant al ‘Menar’ que Joan Català i Roser Tutusaus han produït després d’un intens procés d’investigació. A la Fira del Circ Trapezi de Reus en vam poder fer un tast quan encara estava prenent forma i a FiraTàrrega n’hem pogut veure el resultat final.

L’espectacle es basa en els equilibris, contrapesos, emmotllaments, etc. fruit de la dansa contact i el circ i crea figures que evidencien, una vegada rere l’altra, que l’entrega i confiança entre els dos artistes és absoluta. I imprescindible.

Així com en el seu anterior i internacionalment reconegut muntatge ‘Pelat’ Català se servia bàsicament d’un tronc, la corda i la implicació del públic, ara la corda cobra tot el protagonisme i Tutusaus –que aleshores conformava un dels exigents ulls de la mirada externa de la proposta– hi ha entrat de cap per codescobrir totes les possibilitats que brinda el material. El públic torna a prendre-hi un paper actiu, si bé solament al número final, on contribueix a construir la figura més arriscada de totes. Ja sigui des de dins com de fora, tothom se sent partícip d’aquest admirable treball en equip d’esperit artesanal. Com a les bones pinyes.