Mi madre en bragas

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Anna Tamayo
Dramatúrgia:
Raquel Loscos
Direcció:
Lali Álvarez
Sinopsi:

Mi madre en bragas és l’homenatge que l’Anna li vol fer a la seva mare Rosa, i també l’espectacle que la Rosa vol fer amb la seva filla Anna. I també és el fracàs absolut de les intencions d’una i l’altra, i també el motiu pel qual fracassen.

I què més? Pregunta la Rosa, que té poca paciència amb els processos creatius.

Doncs també és mare i filla ballant abraçades amb els ulls tancats, i és arrencar-te el cordó umbilical a tu mateixa amb un crit de guerra, i mirar les teves sàvies avantpassades als ulls una nit de lluna plena i dir-los…Perdoneu, eh? Però a mi, si no us sap greu, deixeu-me en pau d’una vegada.

Mi madre en bragas és la Rosa en bragas, l’Anna en bragas i tu i jo en bragas, també, perquè mai ens despullem tant com quan parlem, de veritat, de la relació amb la nostra mare.

La companyia Cándida treballa a partir de l’ús catàrtic de l’humor i de la generosa exposició emocional de la seva actriu i alma mater Anna Tamayo. Després de Cándida, que investigava sobre els abusos patits per l’actriu protagonista i de 200.000 dones que donava veu a les condemnades per bruixeria al nostre país, Mi madre en bragas, amb direcció de Clara Manyós i dramatúrgia de Raquel Loscos posa en escena a l’actriu i a la seva mare per a apropar-se amb valentia als corrents ocults de les relacions familiars i trobar llum travessant la foscor.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mi madre en bragas

21/04/2023

Admirar(-te en) la mare

per Alba Cuenca Sánchez

Per què ens aterreix tant semblar-nos a les nostres mares? Per què ens costa tant reconèixer en elles la lluita, l'esforç i els èxits que han aconseguit? Per què no podem veure-les com a models a seguir? Segurament és perquè venim contaminades per tots aquells prejudicis que ens diuen que nosaltres hem d'aspirar a més. A més que a una vida dedicada a cuidar dels altres. A més que a la feina incansable. A més que a trobar la felicitat en una estona de sofà i tele. A més que a les reduïdes opcions que elles van tenir. I sí, calen més opcions. Però també cal valorar la forma en què han sabut esprémer les seves.

De tot això parla Anna Tamayo a Mi madre en bragas, un espectacle en què fa pujar a l'escenari a la seva mare Rosa Escalera. La peça parla d’allò que es gesta entre una mare i la seva filla, però també ens mostra el contrast generacional. Amb tot, la dramatúrgia de Raquel Loscos utilitza l'humor per ensenyar-nos una relació quotidiana, amb les discussions i el patetisme que abunden en la vida. La temptació de caure en discursos transcendentals hi és, però la mateixa peça la descarta en el contrast entre els dos personatges: quan la filla intenta elevar el to, arribar a reflexions profundes i espirituals, la mare s'encarrega de fer-la baixar a la terra, a la importància d'un bon tupper i al poder sanador d'una tarda de sofà, tele i croissants. La Rosa té els seus monstres, però són seus, i ella s'encarrega de conviure-hi a la seva manera. Què passaria si, en lloc de jutjar, ens dediquéssim a gaudir dels bons moments?

Lali Álvarez dirigeix una posada en escena senzilla, amb pocs elements i una estètica quotidiana que ens transporta al càmping on la protagonista va passar bona part de la seva infància. Un ambient adient per despullar-se (o quedar-se "en bragas") davant del públic. L'honestedat és la principal bandera de l'espectacle, que aconsegueix la veritat que es pot aconseguir quan algú que mai ha actuat es planta en un escenari a explicar la seva vida: el repte és més gran del que sembla.

Entre els dos mons de les protagonistes apareix un element de connexió, que és també un dels grans encerts de la peça: la música en directe que interpreta Alba Rubió Pons amb un ukulele i diversos instruments de percussió. Amb la seva veu dolcíssima, la cantant troba la pau connectant natura i esperit, terra i ànima. Potser aquí està la clau, en escoltar-nos, respectar-nos i trobar allò que ens faci sentir bé plegades.