Al Teatre Tantarantana, amb motiu de la celebració dels seus trenta anys, s'hi pot veure de nou ‒fins al 23 d'abril‒ Mi madre en bragas, de la Cia. Cándida. Aquest “espectacle comestible sobre engolir amor”, a partir de la relació de l'actriu Anna Tamayo amb la seva mare, Rosa Escalera, compta amb l'encertada dramatúrgia de Raquel Loscos i l'eficaç direcció de Lali Álvarez. La música en directe d'Alba Rubió Pons, que tan aviat taral·leja la melodia d'una cançó infantil com modifica la lletra d'una ranxera o s'embranca amb el tema principal de Ghost, es revela fonamental per a la proposta. Tot plegat, un vestit fet a mida de les protagonistes.
L'espai escènic de Mariana Echevarri mostra una precarietat material pròpia de qui està de pas ‒o de càmping!‒, amb una estructura que simula una tenda de campanya i un mobiliari escàs i funcional: l'imprescindible sofà d'estampat sofert i un armari esventrat d'on la mare anirà traient roba, flassades i carmanyoles amb què sepultar la filla ‒tapar amb tàpers, valgui el joc de paraules‒ i boicotejar la conversa. Ah, també hi ha una esfera candent ‒la lluna plena‒ i unes calces esteses. Les calces, sí. Perquè al càmping i en calcetes és més fàcil dir segons quines veritats.
Anna Tamayo, vestida d'estar per casa ‒samarreta de tirants i jaqueta de xandall‒, ens espera a peu dret a la zona de platea. La seva mare també hi és des de bon començament, però sobre l'escenari, asseguda a un sofà que esdevé el centre gravitatori tant de l'espai escenogràfic com de la relació maternofilial. Tal com ens explica Tamayo, la gènesi d'aquest projecte parteix d'haver imaginat, de manera molt dramàtica i veraç, que la mare moria sobtadament. L'actriu exorcitza aquesta futura absència, no mitjançant un dispositiu tècnicament virtuós ‒com va fer Verónica Navas a Hasta agotar existencias‒, sinó convidant la seva mare a escena i fent coses amb ella que ni tan sols sabia que tenia pendents: mirar-la bé, riure còmplice al seu costat, confiar-li secrets.
Enfront de l'obsessió de la filla per “crear ambient” ‒el ritual apareix sovint com una via desesperada de salvació‒, la mare defuig la cosa transcendent. A banda de parapetar-se rere un munt d'objectes domèstics i roba de llit, interposa una sèrie d'evasives i ocurrències enginyoses entre ella i la bateria de preguntes a què la sotmet la noia: si té por de la mort, si s'ha sentit valorada com a dona i com a mare... En el fons, no són tan diferents. També Tamayo utilitza l'humor per curar-se en salut: “Nos cuesta salir de casa, a las Escalera”.
L'Anna té por d'assemblar-se a la seva mare ‒però també als seus gats, tan casolans; o, fins i tot, al sofà, perquè és “toveta, còmoda i aguanta la gent” (!)‒. S'adona que la maledicció que pesa sobre les dones de la seva família no és sinó l'ansietat, i que ni el ioga ni cap de les vistoses i còmiques litúrgies que assaja ‒amb flassada al cap i invocació a les ancestres‒ li serviran per desfer-se de l'herència rebuda. També la Rosa, la dona pencaire que va haver de lluitar pels seus drets, acaba deixant entreveure algunes de les seves mancances, entre les quals destaca la tossuderia a no mostrar-se vulnerable.
Té quelcom de transgressor el fet de sortir a escena en roba d'estar per casa, amb gest indolent i conats d'ingesta compulsiva. I encara més el massatge guaridor que la filla li fa a la mare. Tal com diu Tamayo, si ens toquéssim més, potser no ens caldrien tants analgèsics. Aquest és un dels moments de recolliment que fan de contrapunt a l'humor i deixen pas a l'emoció.
Mi madre en bragas és un muntatge reeixit, entre altres motius, per la seva absoluta manca de cursileria o afectació, però sobretot perquè li permet a Tamayo complir el seu objectiu de riure amb la mare en total complicitat ‒i això resulta curatiu també per al públic, del tot implicat‒. Cal destacar la manera senzilla i honesta com la proposta abraça la bellesa imperfecta d'aquesta relació. Més enllà dels retrets i de la psicomàgia, s'imposa un reconeixement ple de gratitud i un homenatge sense drames.
Article publicat a Núvol el 20 d'abril de 2023
