Minuit

Circ

informació obra


Intèrprets:
Yoann Bourgeois, Yurié Tsugawa
Composició musical:
Laure Brisa, Philip Glass, Pyotr Tchaikovsky
Interpretació musical:
Laure Brisa,
So:
Antoine Garry
Il·luminació:
Jérémie Cusenier
Coreografia:
M. Petipa
Sinopsi:

Va crear la seva companyia l'any 2010 i ha protagonitzat una ascensió fulgurant en el món de l'escena que l'ha portat a codirigir, amb Rachid Ouramdane, el Centre choréographique national de Grenoble (CCN2). Per què enamora tothom qui veu els seus espectacles? Per entendre-ho, cal veure Yoann Bourgeois i els seus col·laboradors a l'escenari i deixar-se seduir. Ell barreja la dansa i les tècniques de circ, dues de les disciplines en què s'ha format, i ho amaneix tot amb la música en viu d'una arpa. És la banda sonora d'un somni que, per moments, va esdevenint una metàfora de la vida mateixa. Sabeu què és el punt de suspensió? Doncs és aquell moment que un objecte llançat a l'aire assoleix el punt més alt de la paràbola abans de començar a caure. Estudieu aquest concepte de la física perquè és l'autèntic protagonista de l'espectacle, on s'encadenen les caigudes (físiques i emocionals), que sempre són el preludi d'un nou redreçament. Coreògraf, malabarista i acròbata tot d'una, Bourgeois revisita l'acrobàcia a partir dels conceptes de desequilibri i impuls i aconsegueix així convertir la caiguda en un salt... a la inversa!

Creador de muntatges com Cavale, L'art de la fugue, Wu-Wei i Celui qui tombe, a Minuit Bourgeois continua les seves recerques amb l'ajuda de tot d'aparells i dispositius que amplifiquen els fenòmens de la física i els posen al servei del circ. El resultat és un espectacle fet de vertigen, de moviments inesperadament harmoniosos i d'una poesia que s'adreça directament al cor mentre ens dibuixa un somriure al rostre.


Crítica: Minuit

17/07/2018

A Newton li hauria agradat

per Núria Cañamares

L’artista francès de circ Yoann Bourgeois, codirector del Centre Coreogràfic Nacional de Grenoble (CCN2), estudia des de fa vuit anys la suspensió i la pesadesa dels cossos. A ‘Minuit’, que ha presentat en dues vetllades al Mercat de les Flors dins el Festival Grec, en mostra un tast casant física i art en un espectacle de gran bellesa.

Bourgeois porta el desafiament de la gravetat fins al límit, jugant amb la ingravidesa, l’horitzontalitat, la inèrcia, el vol... i la mateixa caiguda demostrant que, a vegades, es poden batre els impossibles. De fet, el muntatge parla metafòricament dels equilibris que exigeix la vida i potser també de tot el que som capaços d’aconseguir contra tot pronòstic. A Isaac Newton li hauria agradat l’experiència.

‘Minuit’ utilitza tots els elements que té a l’abast en el si d’una escenografia, aparells circenses (llit elàstic, aeri, cilindre...) i equipament tècnic que es munten i desmunten amb la mateixa complexa simplicitat que ho fan els artistes (semblen de goma), generant situacions còmiques, sorprenents o bucòliques. Es crea un ric ventall d’imatges de construcció precisa i traç net sostingut en la coherència d’un moviment que s’expressa orgànicament a través del circ i la dansa. Increïblement, l’artista pujarà els graons d’una escala sense destí, evaporarà la rigidesa en una magnètica coreografia de terra, es balancejarà com un ninot sense extremitats inferiors i bregarà per mantenir-se dempeus en estructures que es desplomaran inesperadament. Un encadenament de números sorgits d’un seguit d’impulsos i amortiments; un causa-efecte que els retornarà al punt d’origen, aquell instant anterior on, presumiblement, sempre podem tornar, però mai sent els mateixos.

La fabulosa música en directe de Laure Brisa interpretada a l’arpa i a la veu amplificades suma noves capes al muntatge i el vesteix amb una atmosfera a mida. L’escenari fosc respectuós amb una acció que circula per l’escalinata, la taula, les cadires o l’espai diàfan –sempre amb il·luminació focal– dota el conjunt d’una gran elegància i condueix l’espectador per aquest recorregut de moments efímers que apareixen sostinguts, es despleguen i es dilueixen amb suavitat i discreció. (Anti)gravetat empírica per veure i creure.