Moeder, el segon lliurament de la trilogia que va començar amb Vader (Pare, 2014) i finalitzarà amb Kinderen (Fills, 2018), és una obra sobre la memòria que explora fins a quin punt el teixit de la vida és un mosaic o una xarxa que componem col·lectivament.
Peeping Tom tracta el tema i la figura central (la memòria i la mare) d’aquest espectacle amb la mateixa mirada sensible i sarcàstica amb què aborda totes les seves produccions. Moeder és divertida i inquietant alhora. Pertorbadora però estranyament familiar: hi reconeixem la fascinació que ens produeix la sensació que el món ens sobrepassa, la mateixa mirada amb què observem, divertits, els nostres intents titubejants de fer encaixar aquest món en les nostres concepcions. No és estrany, doncs, que els intents dels intèrprets per construir la figura de la mare i els seus mons interiors en provoquin, alhora, la desconstrucció.