Generalment, els espectacles que es presenten
a l’aire lliure perden part de la seva essència degut que aquesta es dispersa per l’aire.
Curiosament no ha succeït això amb Mol·leculari
muntatge que, fins i tot presentar-se a la plaça de braus d’Olot, va mantenir
una atmosfera suggestiva que anava in
crescendo captant l’atenció del públic de presència sepulcral.
Lipi Hernández es troba en un moment d’investigar
el moviment a mesura que observa la seva pràctica. Mirar, valorar, explorar la
idea de grup, des de la seva experiència com ballarina i docent, la condueix a
presentar DATA, un treball d’investigació i síntesi de les seves habilitats com
bona observadora i transmissora de formes de moviments.
Mol·leculari, coproducció del Festival Sismògraf, compta amb una durada precisa de 45 minuts, suficients per mostrar tot
allò que la directora i els set ballarins volen exposar i desenvolupar sobre el
desbordament dels límits dels maateixos cossos, sobre el fet de demostrar que
el fet múltiple també esdevé part d’una unitat, sobre el vincle constant d’un
cos individual que entra a formar part d’un organisme comú.
Alvaro Esteban, Dario Barreto, Janet Novas,
Laila Tafur, Juan Carlos Lérida, Manuel Rodríguez i Raquel Klein, ballarins de fisicalitat
diferent i propietaris d’un bon bagatge professional, defensen de forma notable
el contingut i el desbordament energètic i rítmic del muntatge.
Agrupats sota una música i un disseny de so de
Telemann Rec, Pere Jou i Aurora Bauza
els ballarins es lliuren a una interpretació que té molta aparença d’improvisació
si bé tot petit o gran moviment està subjecte i ocupa un lloc imprescindible
dins aquesta totalitat pausada o desbordant . Valorar la importància i el
desafiament de l’altre, buscar la seva complicitat, rebutjar la seva oferta és
part d’un llenguatge que evoluciona cap a dinàmiques diferents, cap a una partitura corporal que compta amb el
valor de saber tant baixar la intensitat energètica dels cossos i posar-los en
repòs, com de preparar-los vers una catarsi col·lectiva, on tots poden ser l’altre.
