Mol·leculari

informació obra



Intèrprets:
Dario Barreto, Janet Novas, Laila Tafur, Juan Carlos Lérida, Manuel Rodríguez, Raquel Klein
Composició musical:
Telemann Rec, Pere Jou, Aurora Bauzà
So:
Telemann Rec, Pere Jou, Aurora Bauzà
Vídeo:
Roger Lapuente
Producció:
Inés Lambisto
Direcció:
Vero Cendoya
Autor:
Vero Cendoya
Sinopsi:

Mol·leculari és una exploració de la idea de grup, del conjunt, de l’instint de la forma (si és que això existeix). Cossos que desborden els límits de la seva pròpia figura, que es multipliquen i acaben constituint una unitat. Totes les formes juntes i multiplicades construeixen Mol·leculari. Allò múltiple esdevé unitari, creant una relació constant entre el cos individual i la seva existència com a part d’un cos comú. La dansa deixa de ser una composició fixa i es transforma en un estat instintiu, aquell lloc on el cos es revela com a caos. Les formes es desborden, les lleis dels contorns es fan més difuses i sorgeix el descans, l’olor dels cossos… Mol·leculari és una invitació a compartir aquest desbordament de la forma. Fins a quin punt som capaços de deixar-nos de banda per tal d’apropiar-nos dels altres? D’orientar-nos cap a allò altre. De ser allò altre. De ser l’altre.

Crítica: Mol·leculari

21/04/2018

Aprendre a ser l'altre

per Montse Otzet

Generalment, els espectacles que es presenten a l’aire lliure perden part de la seva essència degut  que aquesta es dispersa per l’aire. Curiosament no ha succeït això amb Mol·leculari muntatge que, fins i tot presentar-se a la plaça de braus d’Olot, va mantenir una atmosfera suggestiva que anava in crescendo captant l’atenció del públic de presència sepulcral.

Lipi Hernández es troba en un moment d’investigar el moviment a mesura que observa la seva pràctica. Mirar, valorar, explorar la idea de grup, des de la seva experiència com ballarina i docent, la condueix a presentar DATA, un treball d’investigació i síntesi de les seves habilitats com bona observadora i transmissora de formes de moviments.

Mol·leculari, coproducció del Festival Sismògraf, compta amb una durada precisa de 45 minuts, suficients per mostrar tot allò que la directora i els set ballarins volen exposar i desenvolupar sobre el desbordament dels límits dels maateixos cossos, sobre el fet de demostrar que el fet múltiple també esdevé part d’una unitat, sobre el vincle constant d’un cos individual que entra a formar part d’un organisme comú.

Alvaro Esteban, Dario Barreto, Janet Novas, Laila Tafur, Juan Carlos Lérida, Manuel Rodríguez i Raquel Klein, ballarins de fisicalitat diferent i propietaris d’un bon bagatge professional, defensen de forma notable el contingut i el desbordament energètic i rítmic del muntatge.

Agrupats sota una música i un disseny de so de Telemann Rec, Pere Jou i Aurora Bauza  els ballarins es lliuren a una interpretació que té molta aparença d’improvisació si bé tot petit o gran moviment està subjecte i ocupa un lloc imprescindible dins aquesta totalitat pausada o desbordant . Valorar la importància i el desafiament de l’altre, buscar la seva complicitat, rebutjar la seva oferta és part d’un llenguatge que evoluciona cap a dinàmiques diferents,  cap a una partitura corporal que compta amb el valor de saber tant baixar la intensitat energètica dels cossos i posar-los en repòs, com de preparar-los vers una catarsi col·lectiva, on tots poden ser l’altre.