Com cada estiu des dels últims 5 anys, la companyia Parking Shakespeare ens ofereix una obra de William Shakespeare. Aquest any presentaven Molt soroll per res, dirigida i versionada per Israel Solà.
Molt soroll per res, per no res, per una cosa petita, mínima, minúscula, una cosa tan insignificant i absurda que no val la pena parlar-ne. O potser sí? Quanta tinta, quantes hores i energia s’ha dedicat a l’amor. L’amor, i el seu impuls més físic, el sexe. Ells han mogut el món ancestralment. Però és l’amor una cosa tan complicada com ens volen fer creure? Aparentment, sembla que sí. Tot i que, sovint són els convencionalismes i les parafernàlies socials les que compliquen allò tan senzill del boy meets girl. I això és exactament el que trobem a Molt soroll per res. Una trama, la de Shakespeare, al voltant de l’amor i els rols de la parella. Una trama que serveix com a plataforma de personatges emblemàtics: Benedicte i Beatrice, Leonato, Cirereta, per donar diferents perspectives del tema que ens ocupa.
Parking Shakespeare s’han convertit en una tradició més de l’estiu, com anar a la platja o al Festival Grec. Encara que plogui o faci una calor infernal tots els teatraires tenen (tenim) una cita inajornable al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona. Després de delectar-nos amb una fantàstica versió de Nit de Reis, enguany la companyia presenta Molt soroll per no res, dirigida per Israel Solà, i que es podrà veure fins al pròxim diumenge 3 d’agost.
Molt soroll per no res (Much ado about nothing) és una de les grans comèdies romàntiques de William Shakespeare. Un joc, assegura Harold Bloom a Invention of the human, amigablement nihilista i molt ben titulat. Una obra amb un llenguatge enginyós i plena de jocs de paraules que alguns teòrics no han dubtat en considerar la comèdia més talky de Shakespeare. Cal doncs, tornar a felicitar a Salvador Oliva per l’estupenda traducció. L’acció, inspirada en la versió de Mateo Bandello del cant V d’Orlando furiós de Ludovico Ariosto, se situa a Messina on arriben don Pedro, acompanyat del seu germà Don Juan, i dels nobles Benedicte i Claudi per allotjar-se a casa del governador Leonato. Pare d’Hero i oncle de Beatriu que es veuran embolicades en una història d’amor, engany i falses aparences.
Israel Solà, director convidat i integrant de La Calòrica, ha optat per reduir l’obra (mesura necessària per adaptar-se a les condicions de l’espai) però aconsegueix mantenir l’essència del text. Per la seva banda els intèrprets (fantàstics, com sempre) cada cop dominen més les circumstàncies i les evidents circumstàncies adverses, com l’acústica. Sembla que Solà ha entès perfectament la filosofia Parking Shakespeare i el resultat és un espectacle fresc i àgil que demostra, una vegada més, que el bard anglès és i pot ser un autor per a tots els públics, grans i petits. De fet, un dels grans èxits d’aquesta companyia és que han aconseguit atraure un públic més aviat poc teatral i alhora omplen un buit molt necessari: el del teatre familiar. Més enllà del talent i l’evident professionalitat aquesta és una conseqüència directe de la generositat, la passió i les ganes de fer teatre que desprenen Parking Shakespeare. Un amor que demostra que les arts escèniques no tenen fronteres.