Parking Shakespeare és una activitat privilegiada pels usuaris del parc del Nord cada estiu. Aquest any, torna a haver sessió amb la comèdia Molt soroll per res. Jugant amb armes similars a les del dramaturg al The Globe (no hi ha espai escènic, els actors poden doblar, només posant-se un colador al cap simultant ser de la tropa) expliquen magistralment una trama d'honor, amor i sobretot, humor.
El seu encant és la senzillesa: serveixen Shakespeare d'una manera ben planera sense desaprofitar el ritme i els ganxos del dramaturg. A l'ombra, tot i el soroll de sirenes, del metro i d'algun mòbil, la comèdia se serveix ben fresca. Són 80 minuts que la peripècia es va desplegant, tenint de còmplice la manera de fer parlar els personatges. Aquesta és una de les majors dificultats perquè la labor d'esporgar l'obra original és imprescindible però també cal mantenir el to i el joc de Shakespeare (s'aconsegueix, de nou, sobradament). Israel Solà ha esta l'encarregat de la versió i la direcció. Membre de La Calórica, que van debutar amb un interessant Feísima enfermedad y muy triste murte de la reina Isabel I (Versus 2010), ja va saber treballar en una literatura pròxima i d'aparença antiga alhora. S'ha sabut aconsellar, probablement, per aprofitar els desplaçaments entre el públic, la cançó, la música... que tant bé connecten, any rere any en aquesta proposta.
La bona notícia de cada estiu és que reaparegui Parking Shakespeare al Parc del Nord. Perquè és la garantia d'una acció professional molt ben servida per a un públic molt ampli i també perquè aquests espectadors saben agrair el treball fent aportacions perquè la feina sigui recompensada. Són eines que demostren, des de la generositat inicial, que el teatre és viu i es estimat pels espectadors més espontanis. En aquesta edició, certament, ja hi ha un notable nombre d'espectadors que arriba abans d'hora per trobar bon lloc i també una pila d'espontanis que s'asseuen quan la peça ja és a mitges i es deixen persuadir pel joc d'aquella parella d'enamorats pàmfils que deixen caure per l'engany més estúpid (intrigants els ulls que li clava Ariadna Matas com a Hero per saber si serà cert l'amor de Claudi, interpretat per Adrià Diaz) i per dos orgullosos (Beatriu i Benedicte, genials Ester Cort José Pedro García Balada) que només amb l'engany es deixen enamorar finalment. Llengua viperina i brillant, la d'aquestes enamorats. Amor de pedra picada.
