Molt soroll per res

informació obra



Autoria:
William Shakespeare
Companyia:
Parking Shakespeare
Adaptació:
Israel Solà
Direcció:
Israel Solà
Producció:
Parking Shakespeare
Intèrprets:
Don Pedro / Òscar Bosch, Margarida / Mireia Cirera, Beatriu / Ester Cort, Claudio / Adrià Díaz, Benedicte / José Pedro García Balada, Don Juan / Pep Garcia-Pascual, Leonato / Carles Gilabert, Frare / Ferran Herrera, Hero / Ariadna Matas, Borachio / Santi Monreal, Cirereta / Ricard Sadurní
Traducció:
Salvador Oliva
Composició musical:
Òscar Castellà
Vestuari:
Albert Pascual
Sinopsi:

Com cada estiu des dels últims 5 anys, la companyia Parking Shakespeare ens ofereix una obra de William Shakespeare. Aquest any presentaven Molt soroll per res, dirigida i versionada per Israel Solà. 

Molt soroll per res, per no res, per una cosa petita, mínima, minúscula, una cosa tan insignificant i absurda que no val la pena parlar-ne. O potser sí? Quanta tinta, quantes hores i energia s’ha dedicat a l’amor. L’amor, i el seu impuls més físic, el sexe. Ells han mogut el món ancestralment. Però és l’amor una cosa tan complicada com ens volen fer creure? Aparentment, sembla que sí. Tot i que, sovint són els convencionalismes i les parafernàlies socials les que compliquen allò tan senzill del boy meets girl. I això és exactament el que trobem a Molt soroll per res. Una trama, la de Shakespeare, al voltant de l’amor i els rols de la parella. Una trama que serveix com a plataforma de personatges emblemàtics: Benedicte i Beatrice, Leonato, Cirereta, per donar diferents perspectives del tema que ens ocupa.

Crítica: Molt soroll per res

02/08/2014

Una de les tradicions teatrals més entranyables de l'estiu que cada any millora el seu registre.

per Manuel Pérez i Muñoz

Calor i natura afavoreixen Shakespeare, realcen el to festiu i alegre de les seves comèdies. Aquest és l'experiment repetidament demostrat, estiu rere estiu, pels Parking Shakespeare, companyia avesada a l'aire lliure que cada juliol, bastint el que és ja una de les tradicions més entranyables de l'escena estival, ens munta un clàssic del bard anglès al Parc de l'Estació del Nord.

Entre els mecanismes del ritual, s'estableix que cada temporada es convidi un director diferent a dirigir la paradeta, i enguany ha estat el torn d'Israel Solà, responsable d'alguns dels espectacles de La Calòrica que tant ens han agradat. El condicionat, però, és que la companyia mantingui el seu estil despullat, directe i límpid, cosa que, afortunadament, roman a cada nova proposta amb resultats cada cop més precisos.

Amors naturals o esperonats; fingiment, enganys i els paranys que a les relacions interposa l'enveja o la malícia. Tant la història de Molt soroll per res com la profusa xarxa de personatges resulten entenedores gràcies al precís treball dels trets que aborden els actors. La versió, conservant el necessari punt de barroca estilització, aposta per mostrar-se comprensible i popular, cosa que engresca el públic, que és l'objectiu.

Encara queden dues funcions d'aquesta entranyable delícia que és el Molt soroll per res, aprofiteu-les, feu-vos un favor teatral i, recordeu el consell de sempre, porteu coixí (les grades de pedra no són tan benignes com la sensació que deixa l'espectacle).