Mozartland

Familiar

informació obra


Companyia:
La companyia del príncep Totilau
Sinopsi:

Els germans Wolfgang i Nannerl Mozart entren a l’habitació de jugar de casa seva, a Salzburg, enmig d’una revetlla musical, i descobreixen que ha passat una cosa molt especial: un munt de conills del bosc han entrat a l’habitació!

Els dos infants juguen amb els conills i fan entrar en el seu joc els protagonistes dels contes que més els agraden: la granota, la princesa consentida, el rei, la caputxeta, el llop, l’àvia, el Hansel i la Grettel, la bruixa i, fins i tot, els músics de Bremen.

Amb el seu joc, els dos germans Mozart intentaran transformar en bellesa, veritat i bondat les històries dels contes i els seus protagonistes, de la mateixa manera que, anys més tard, ho feu Wolfgang amb la seva música.

Mozartland és un concert-espectacle que us convida a entrar a l’habitació de jugar del petit Mozart i la seva germana Nannerl, interpretats per dos nens de carn i ossos. Allà, amb la música en directe del compositor a càrrec d’un quartet de corda i flauta, tres actors escenificaran, amb grans màscares, els contes populars que més van divertir al petit geni de Salzburg.

Espectacle per a infants a partir de 2 anys.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mozartland

16/01/2023

Un terreny suggerent però amb pólvora mullada

per Jordi Bordes

El Príncep Totilau fa una ambiciosa aventura de música en directe (amb un quartet interpretant Mozart) i amb el joc de les màscares, en comptes de les titelles. El resultat no fa justícia a l’aposta perquè es limita a reproduir contes clàssics sense cap intenció renovadora. El cas de La Caputxeta vermella és un exemple evident. Les corredisses i patacades no aporten gaire res. Per a ambientar l’espai hi ha un suggerent plafó de catifes a terra i a la paret però que es taquen am pintures infantils am un projector que taquen els vestuaris de música i personatges. La transformacio de conte (de La princesa i la granota, o Hansel i Gretel o Els músics de Bremen) no permet que hi hagi una evolució coherent, construtiva, Com a Mare Terra, lamentablement, sembla que El Princep Totilau es limiti a fer un desplegament de mitjans però sense una dramatúrgia que permeti conectar-hi i imaginar amb el públic