Muda

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Maria Lanau, Jordi Rico, Glòria Sirvent
Traducció:
Marc Artigau, Carles Fernández Giua
So:
Dani Nel·lo
Escenografia:
Laura Clos, Closca
Il·luminació:
Laura Clos, Closca
Vestuari:
Laura Garcia
Producció:
Giulia Poltronieri
Caracterització:
Toni Santos
Autoria:
Stefano Massini
Sinopsi:

Diuen de l'autor d'aquesta peça teatral, l'argentí Pablo Messiez, que més que un dramaturg i director, és un encantador d'espectadors. I no és estrany, perquè els seus muntatges són especialment personals, no beuen de les fonts més conegudes i projecten sobre els assumptes que tracta una mirada nova que sempre posa el focus en un punt diferent del que resulta més evident. Els seus muntatges tenen una poesia que escapa a tota afectació i, com en aquest cas, de vegades acarona l'ànima de l'espectador i de vegades... l'esgarrapa. I és que els protagonistes d'aquesta història potser són éssers derrotats, trencats i aparentment enfonsats, però encara mantenen al seu interior una llum d'esperança. Muda, un títol que tant fa referència al silenci obstinat de la protagonista com al seu canvi de domicili, ens explica la història de l'Anna, una dona que arriba, silenciosa, al seu nou habitatge al centre de la ciutat. Vol conèixer la germana gran, la parenta desconeguda de qui tant li parlava la mare, que acaba de morir. Allà es troba amb un conserge, un home sol i ferit que enyora el que havia tingut i ja no té, que es refugia en l'alcohol i que té preparada la corda per penjar-se en el moment en què es decideixi a fer-ho. Mentrestant, però, parlarà amb la nouvinguda, establint un diàleg amb el silenci similar al que es produeix en la consulta d'un psiquiatre. Al pis de dalt de l'Anna, la Flor, una dona que es creu sofisticada però que és vulgar i enutjosa, que fingeix una felicitat que no té i que, per tal de no pensar en allò que li falta, parla sense aturador, no fos cas que el silenci l'arrossegués a la tristesa.

És una peça teatral que es va veure amb gran èxit a Madrid ja fa uns anys  i que signa un autor amb més de vint anys de trajectòria. A principis d'aquest any, precisament, Messiez va dirigir al Teatre Lliure la seva obra El temps que estiguem junts, interpretada pels joves integrants de La Kompanyia Lliure.


Crítica: Muda

05/07/2018

Me quiero quedar a vivir en este edificio

per Elisa Díez

Llevo un pedacito de Muda en mí, dos meses después de asistir, de manera privilegiada a su primera mesa de lectura de texto y posteriormente a dos ensayos más, ver el espectáculo montado en sala me ha dejado satisfecha y melancólica a la vez. 

(...)

No he querido volver a ver en estos meses el montaje original de Messiez, he preferido dejarme sorprender por la propuesta de Mercè Vila Godoy que le ha dado mucha luz al texto, no sólo por una dirección enfocada más al sentimiento, a la piel, a la humanidad de los personajes, con un toque marcado de comedia y dejando que las sombras aparecieran lo justo.

De esta manera, los actores han encontrado un equilibrio perfecto de interpretaciones. Los soliloquios de Jordi Rico encuentran la mirada cómplice en los ojos de Glòria Sirvent. Es impresionante ver y notar la química entre los dos personajes. Eso es magia. Valentí es un personaje con gran recorrido, difícil de interpretar, de encontrar el tono, pero amable para el espectador que conecta desde el minuto uno. Rico ha sabido modularlo y le ha quedado un "tapizado original" muy atrayente y lleno de matices. 

En esta luz que comentaba anteriormente tiene mucho que ver la interpretación y la caracterización de Florencia por Maria Lanau. Su verborrea constante, en forma de monólogo que dispara flechas sin parar y su persistente manera por agradar (como personaje) consigue meterse al público en el bolsillo. Pero el vestuario colorista de Laura García es como si la hubiese reencarnado en la Maria Barranco de la almodovariana Mujeres al borde de una ataque de nervios. Es un personaje que quizás, en un primer momento, puedas pensar en odiar, pero su toque de humanidad extrema, acaba por derrotarte y consigues empatizar al mismo tiempo que te provoca una gran risotada.¡Pon una Florencia en tu vida! 

El gran tour de force lo tenía el personaje principal Anna, alias la Muda, ¿cómo dibujar un personaje que no habla, que escucha el torrente de discurso y palabrerío que le suelta los otros dos personajes? Sólo había visto actuar una vez a Glòria Sirvent, era casi una desconocida para mí. Y es sin duda la gran revelación de este montaje. Me he quedado abducida por su manera de interpretar, sus gestos, sus movimientos, nunca en tanto silencio se dijo tanto.

(...)

Si has llegado hasta aquí y todavía dudas si ir o no a verla, corre al Akademia. De momento sólo estarán hasta el 8 de julio pero esta Muda se merece quedarse sin voz (encima de un escenario) una buena y larga temporada. Gracias!