N’imPORTE quoi

informació obra



Direcció:
Leandre Ribera
Intèrprets:
Andreu Sans, Cristina Solé, Leandre Ribera , Pere Hosta, Laura Miralbés
Sinopsi:

Fa més de 30 anys que el Leandre volta pel món amb el seu humor carregat de poesia, inspirada en el cinema mut, el mim, el gest i l’absurd. Aviat va compartir aquest viatge amb l’artista Claire Ducreux. Ara, amb una troupe que ha crescut, presenta un espectacle amb cinc pallassos amics i una porta. No cal res més per posar cap per avall el món. Posa un objecte senzill i comú a l’abast d’un clown i la bogeria està assegurada. També les rialles. Tot és possible quan cinc pallassos truquen al timbre i al carrer plouen claus. Cinc pallassos que potser decideixen, en un gest màxim de poesia i humor, viure al llindar de la porta. El nou muntatge d’un dels clowns catalans més premiats i internacionals.

Crítica: N’imPORTE quoi

29/11/2023

Les 1001 formes de travesar una porta

per Ferran Baile

Una autèntica delícia, setanta minuts en els que t´acompanya el somriure i la rialla tota l´estona. N´imPORTEquoi, que des del títol juga amb el concepte d´una porta i de l´emoció i el repte que significa obrir i traspassar el llindar de la porta. Darrera una porta pot haver tot un món inesperat, la màgia en l´estat més pur i també el perill o l´ensurt.

A l´escenari una escenografia composada de portes portables. El protagonista apareix entre el públic carregant una porta, que una vegada a l´escenari li permet entrar a un munt de portes de les que surten quatre clowns més. Un joc quasi vodevilesc, d´entrades, sortides i continues sorpreses travessant portes i sentint les diverses emocions que senten els protagonistes al moment de fer-ho o intentar-ho.

El gran clown-mim-creador Leandre es rodeja per l´ocasió d´altres quatre destacats artistes. Amb Laura Miralbés, ballarina-coreògrafa-trapezista i clown , ja havia treballat amb l´inoblidable Fly me to the moon. (hilarant la successió de gags amb l´escala i penjada de la corda) i si afegeixen per a l´ocasió : la clown Cristina Solé (Wet floor), el animador-clown Pere Hosta (Open dor, Dis order) i el polifacètic actor-clown Andreu Sans (Bianco, amb Labu Teatre; Carrilló, amb Cia. La Tal).

Impecables els cinc, amb una sincronia perfecte que els hi dona espai a cadascun-a per tenir els seus moments de lluïment personal dins del magnífic treball d´equip.   L´espectacle està plé de moments memorables, com quan juguen a fer-se por utilitzant llanternes i des del patí de butaques creen una mà gegant amb ombres que intenta atrapar a Leandre, l´unic del grup que no ha baixat al pati de butaques. L´intent impossible de passar tots a la vegada per una porta, el dinar surrealista amb un divertit joc de plats i gots i el joc de l´endoll elèctric, son altres moments hilarants, entre d´altres.

Aquest espectacle va guanyar el premi al millor espectacle a Feten-2023 (Feria Europea de Teatro para Niños-as y Jovenes). També ha triomfat ala Mostra de Teatre d´Igualada i a Temporada Alta-Girona i està en gira per Catalunya i per França, on Leandre es un artista molt valorat. Molt encertadament ha estat l´espectacle que inaugura temporada 2023-2024, de Viu al Teatre al Teatre Goya (diumenge 26 de novembre del 2023). www.viuelteatre.com

 

Un mestre del teatre gestual

Leandre Ribera i Turró, va néixer a Rubí, el 1966. La trajectòria de Leandre, com a clown i mim rodamon, va començar fa trenta anys, quan va deixar la companyia de clowns La Tal, que va co-fundar el 1986 i amb la que sempre hi ha estat vinculat i col·laborat d´una o altre forma. En el seu camí individual a partir del 1992, va residir alternativament a Barcelona i Sidney (1993-1996) i posteriorment al sud de França. El 1999, s´uneix a la ballarina Claire Ducreux (Fragile i Madame et Monsieur). Novament en solitari (Chez Leandre, Rien a diré) i col.labora, com a actor i dirigint amb el Circ d´Hivern de l´Ateneu Nou Barris (Rodó), Barcelona Clarinet Players (L´Auditori 25 anys), Circ Cric, La Tal (Dèmodés), The Beat Band (Desbandada) i el pianista David Moreno (Play). 

Leandre crea el seu propi estil, un clown reflexiu, que recorda per moments Buster Keaton, però que beu també del Charlot de Charles Chaplin i de l´escola francesa del mim i el teatre gestual, Marcel Marceau, Étienne Decroux, Jacques Tatí i Pierre Etaix.

Text : ferranbaile@gmail.com