“Naguis & Bobas” són uns personatges molt divertits, inspirats en els pallassos clàssics: Blanc i August, un més gamberro i l’altre encarregat de posar ordre.
L’objectiu és simple: fer un concert… i el fan però en el camí es topen amb equilibris sobre el rulo, verticals, funambulisme, acrobàcies, màgia i sobretot, molt humor.
És un espectacle de circ, sense text i amb música en directe (piano, baix, trompeta, tuba i fiscorn); idoni per a programacions familiars i adaptable per a carrer i sala.
“Naguis & Bobas" és l'evolució de l’espectacle Barreja, dirigit per Tortell Poltrona.
La tècnica de circ utilitzada en l’espectacle “Barreja” passa a ser reversionada i posada al servei del fantàstic món dels clowns, amb en “Naguis", interpretant el pallasso blanc i músic; i en “Bobas” actuant com a músic equilibrista i august
En duet clàssic de pallasso blanc i august, de pallasso responsable i actor desmesurat, esbojarrat. Naguis és el músic que pretén tenir un concert plàcid. Bobas és el que es distreu i li agrada trencar amb la realitat. D'una funda de guitarra gegant, per exemple apareixen instruments de vent que, si els infla amb una manxa creixen de mida. el que és una broma simp`patica va guanyant inte`res acrobàtic en nous passatges en què Bobas s'atreveix a fer verticals, funambulisme 8amb una divertida disfressa de ballarina o verticals fent equilibri dalt d'unes canyes de bambú i presentant una màscara carregada de taps de plàstic inquietant (com a mínim) per a la canalla. L'august, doncs, troba en el desequilibri trencant la correció d'un concert, el gust pel risc atemptant, ara contra les lleis de la gravetat. No és fins al final, que Naguis es treu la seva actitud de pal, d'empipat per les excentricitats del company que col·labora en un número d'escapisme meravellós. Per treure's el barret.
És una peça senzilla, eficaç que va voler convidar tothom a frecordar el treball que fa Pallassos Sense Fronteres arreu del món. El dia de la Mercè, dins del Mercè Arts del Carrer (MAC), tota la colla va apropiar-se del Turó de la Peira. A més de les múltiples actuacions (com ara la de Set Up) també hi havia altres pallassos que acompanyaven i distreien la comitiva durant els trajectes. El públic se sentia molt ben aocmpanyat i amb a sensació de poder a tornar a ser criatura, independetment de l'edat. Aconseguir somriures de la canalla sempre és màgic; però donar-los raons per riure enmig d'un panorama de desolació i un futur incert és quasi un miracle.
