Nàufrags

Teatre

informació obra


Direcció:
Mamen Olías
Intèrprets:
Jaume Navarro, Mamen Olías / Cristina Soler
Vestuari:
Rosa Soler
Il·luminació:
Aleix Ramisa
Escenografia:
Jordà Ferrer (Antigua y Barbuda)
Sinopsi:

Espectacle de clown de carrer al voltant dels petits i grans naufragis de cada dia. Nàufrags que reben missatges d'altres nàufrags. Una trobada amb el públic per compartir un tros de vida. El ritual: deixar una llavor per allà on passem i emportar-nos-en unes altres que transformaran la nostra vida, poc a poc. Ja no som els mateixos. D'això es tracta: ja podem seguir. Un homenatge sense paraules a tots els viatgers que algun cop s'han sentit nàufrags. Riure's de tot: de la fragilitat, dels naufragis quotidians, de nosaltres mateixos. Es tracta justament d'això.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2016

Crítica: Nàufrags

11/09/2016

Tendre retrat dels ensopecs quotidians

per Núria Cañamares

‘Náufragos’ té molt d’aquell ‘De pas’ amb què La Industrial Teatrera ja ens va seduir per la tendresa del seu humor blanc. Si allà ens desplegava els cicles de la vida amb passatges d’una parella que avancen plegats, aquí els retrobem –potser són els mateixos personatges– en els petits naufragis del dia a dia. Aquelles situacions que no es resolen com s’esperava, aquells moments d’incomprensió, aquell sentiment de solitud, aquelles dificultats per entendre i aprendre...

No hi ha la pèrgola que els feia d’escenari aleshores, però conserva l’estètica i el format d’espai central amb el públic assegut a l’entorn. Aquí el decorat són els palets i caixes de fusta pròpies d’un ambient marítim, com un port, on han arribat vingudes del mar les ampolles amb missatges que els recorden que no estan sols. Encara que no els vegin, hi ha altres nàufrags al mar.

Reincideixen també en la poètica d’un clown amb poques paraules basat en el teatre de gest i la participació del públic. Aquest ‘Náufragos’, però, ha perdut l’element exhibicionista de circ i ha reforçat la bellesa de les imatges amb la fantasia d’uns peixos gimnastes o uns petons voladors. També hi ha espai per la riallada i les onomatopeies compartides que engendren complicitat.

La majoria de gags són senzills i sense aportacions noves, però funcionen per la gràcia i el treball d’uns actors que dominen el gènere. Tot plegat basteix un espectacle que amplia espectadors per la franja més baixa i que permet que en gaudeixi tothom en les seves diferents capes de lectura.