Nenes i nens

informació obra



Traducció:
Neus Bonilla
Direcció:
Joel Joan
Intèrprets:
Anna Sahun
Escenografia:
Joan Sabate
Vestuari:
Ariadna Julià
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Sinopsi:

Una dona del nostre temps, amb la seva pròpia productora de documentals i mare d'un nen i una nena, protagonitza un monòleg durant el qual ens farà riure amb les històries de la seva adolescència i d'una joventut viatgera. La protagonista anirà repassant així els moments clau de la seva existència, bé adreçant-se al públic o bé escenificant-los. Assistirem al dia en què va conèixer el seu marit, als èxits professionals de tots dos, al naixement dels fills... Sí, la protagonista us parla d'una vida en particular, però a la vegada, de les relacions de parella, de germans i germanes, del paper de la dona en el món laboral, de com encaixen els homes en el món que està venint... Un gir inesperat, però, farà que aquesta vida que semblava perfecta ens mostri el revers, precipitant un final insospitat però coherent, d'aquells que deixen el públic clavat a la butaca. Perquè Nenes i nens aconsegueix que els espectadors i espectadores es qüestionin, sense adonar-se’n, les nocions de masclisme i feminisme tal com els entenem avui i ens proposa una reflexió sobre les generalitzacions, la correcció política i sobre com acceptem com a veritats absolutes alguns plantejaments més que discutibles.

Estrenat al Royal Court Theatre el 2018, el text és obra d'un dramaturg que ha adaptat musicals, ha creat sèries de televisió i ha escrit peces teatrals caracteritzades pel seu estil incisiu. Dirigeix la proposta Joel Joan, un actor, director i guionista que ha creat sèries de televisió (Plats bruts, Porca misèria, El crac...), i una pila de muntatges teatrals, alguns dels quals també ha dirigit (Excuses!, la TV movie  El nom...) o coescrit (Excuses!Escape Room). Com a protagonista d'aquest monòleg, l'actriu Anna Sahun, un rostre popular gràcies a sèries de televisió com La Riera o Porca misèria. Comença la seva trajectòria teatral amb la companyia Dei Furbi, més tard interpreta dos clàssics al TNC (En PólvoraLa plaça del Diamant) i Les tres germanes, al Teatre Lliure. També l'hem vist en muntatges com Fum, de Josep Maria Miró, Ricard IIIIdiota Mala broma, de Jordi Casanovas.


Crítica: Nenes i nens

14/10/2020

MAGISTRAL ANNA SAHUN

per Ferran Baile

Nenes i nens es una obra que cal veure sense tenir cap coneixement previ. Si més no el que et fa conèixer el programa de ma. Una mare de mitja edat ens explica el naixement de les seves relacions amb l´altre sexe, les seves poc convincents relacions sexuals fins a arribar a l´època progre i el sexe-drogues i rock and roll i fins el dia que va trobar-se amb el pare dels seus fills i es va enamorar creant una família ideal o així ho creia.

Es basa en un monòleg de l´exitós dramaturg britànic Dennis Kelly (16-11-1970), creador també de les series televisives Pulling (una sitcom), Utopía (un thriller) i El tercer día (una folk horror).

El monòleg comença d´una manera un tan desconcertant, quasi tòpica, en que la protagonista va explicant el seu recorregut afectiu des d´uns inicis frustrants fins la disbauxa del sexe lliure i fins el moment d´enamorar-se definitivament i formar una família. Ho explica excitada amb un estil “passota”, utilitzant un llenguatge vulgar. Es molt possible que l´espectador, a mi em va passar, quedi un xic descol.locat. Però, desprès ho entens, l´autor i  l´actriu juguen amb aquestes sensacions.

Tot d´una es passa a la relació d´ella amb els seus fills, un nen d´uns 5 anys i una nena de 7, sorgeix la tendresa, les situacions certament divertides i també una certa angoixa, per que son uns nens força moguts i demandants.

Sense adonar-te´n, l´obra va prenent cos i intensitat fins arribar a un tram final que et manté en un nus a la gola i et deixa amb un munt de coses per reflexionar.

Hem creat una societat per poder conviure, però en realitat hem anat construint una societat en la que l´home acapara el poder i deixa, sols deixa, regulant-ho, a la dona actuar en mesura dels seus interessos. I el pitjor de tot es que aquest fet està interioritzat dins de la ment dels homes, inclús sense adonar-nos i cal anar-ho treballant per fer possible el canvi i avançar camí d´un societat realment mes justa i equitativa.  


Una gran actriu

Anna Sahun ens ofereix una interpretació extraordinària i amb una naturalitat aclaparadora, mirant-nos de front, amb un gran domini dels matisos ens va portant des de la rialla fàcil a la tendresa més pura, fins el dolor interioritzat, aquell que t´esgarrapa per dins i que tot i així cal superar per seguir vivint.

Joel Joan en fa una encertada direcció minimalista. Escenari completament nu. La transició entre les diverses escenes ve donada per una lleu aclucada de llum.


Ultimes funcions

Aquest espectacle es va estrenar a la Sala La Villarroel el mes de juliol del 2019, dins de la programació del Grec i sols s´ha pogut veure a aquesta sala i al Teatre de Salt, ultima representació del 2019, curiosament el mes d´octubre. Just un any desprès torna de forma breu al Teatre Goya. Es tracta d´una producció d´Arriska (la productora d´en Joel Joan) i La Villarroel. No us la perdeu.  


text: ferranbaile@gmail.com