Nenes i nens

informació obra



Traducció:
Neus Bonilla
Direcció:
Joel Joan, Victoria Szpunberg
Intèrprets:
Anna Sahun
Escenografia:
Joan Sabate
Vestuari:
Ariadna Julià
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Autor:
Victoria Szpunberg
Sinopsi:

Una dona del nostre temps, amb la seva pròpia productora de documentals i mare d'un nen i una nena, protagonitza un monòleg durant el qual ens farà riure amb les històries de la seva adolescència i d'una joventut viatgera. La protagonista anirà repassant així els moments clau de la seva existència, bé adreçant-se al públic o bé escenificant-los. Assistirem al dia en què va conèixer el seu marit, als èxits professionals de tots dos, al naixement dels fills... Sí, la protagonista us parla d'una vida en particular, però a la vegada, de les relacions de parella, de germans i germanes, del paper de la dona en el món laboral, de com encaixen els homes en el món que està venint... Un gir inesperat, però, farà que aquesta vida que semblava perfecta ens mostri el revers, precipitant un final insospitat però coherent, d'aquells que deixen el públic clavat a la butaca. Perquè Nenes i nens aconsegueix que els espectadors i espectadores es qüestionin, sense adonar-se’n, les nocions de masclisme i feminisme tal com els entenem avui i ens proposa una reflexió sobre les generalitzacions, la correcció política i sobre com acceptem com a veritats absolutes alguns plantejaments més que discutibles.

Estrenat al Royal Court Theatre el 2018, el text és obra d'un dramaturg que ha adaptat musicals, ha creat sèries de televisió i ha escrit peces teatrals caracteritzades pel seu estil incisiu. Dirigeix la proposta Joel Joan, un actor, director i guionista que ha creat sèries de televisió (Plats bruts, Porca misèria, El crac...), i una pila de muntatges teatrals, alguns dels quals també ha dirigit (Excuses!, la TV movie  El nom...) o coescrit (Excuses!Escape Room). Com a protagonista d'aquest monòleg, l'actriu Anna Sahun, un rostre popular gràcies a sèries de televisió com La Riera o Porca misèria. Comença la seva trajectòria teatral amb la companyia Dei Furbi, més tard interpreta dos clàssics al TNC (En PólvoraLa plaça del Diamant) i Les tres germanes, al Teatre Lliure. També l'hem vist en muntatges com Fum, de Josep Maria Miró, Ricard IIIIdiota Mala broma, de Jordi Casanovas.


Crítica: Nenes i nens

09/07/2019

Ranas hervidas

per Alba Cuenca Sánchez

El síndrome de la rana hervida se basa en la idea de que, si la temperatura aumenta de forma muy progresiva, una rana dentro de un cazo acabará muerta sin advertir peligro alguno. La protagonista de esta obra es una rana hervida. Y nosotros, los espectadores, también.

En el monólogo del dramaturgo británico Dennis Kelly, una risueña y carismática mujer cuenta algunos episodios de su vida y de su relación con el padre de sus hijos. En el relato se intercalan algunos flahsbacks en los que se la ve actuar con estos últimos, una niña y un niño que reclaman la atención de su madre mientras ella limpia o cocina. A medida que la trama avanza, los diferentes giros inesperados suben la temperatura hasta llegar a consecuencias insospechadas. Y hasta aquí. Nenes i nens es una de esas obras que es recomendable ver sin saber nada al respecto.

Joel Joan acierta con una dirección minimalista y sin caer en el drama pese a la dureza de los hechos. En escena solo una pantalla en la que se proyectan diferentes colores y una magnífica actuación de Anna Sahún, que llena ella sola el escenario durante noventa minutos y que conecta con el espectador desde el primer momento haciendo gala de una personalidad abierta y extrovertida. Muy atinada es también la iluminación de Ignasi Camprodon, con una intervención sencilla pero terriblemente oportuna.

La protagonista nos guía y los espectadores la seguimos sin tener ni idea de lo que nos espera. Incluso nos llega a advertir en el último momento, invitándonos a salir si creemos que no podremos soportarlo. Ninguno de los presentes se mueve. Ya no hay vuelta atrás y el sobrecogimiento final nos acompañará durante días. En el teatro, pasar por la olla vale la pena: La próxima vez que suba la temperatura fuera de bambalinas, quizá logremos estar más atentos.