El tríptic que es va iniciar el dilluns, 8 de juliol, amb #PUNK 100%POP, es tanca l'endemà, dimarts 9 de juliol, amb *N!GGA (pronuncieu "Star Nigga"). En el set final, i aquest cop amb el públic assegut a la sala, Nora Chipaumire ens transporta a Kinshasa de la mà del cantant i animador Rit Nzele i en un decorat que recorda aquells patis del darrere de la capital congolesa on les bandes locals conviden els veïns i veïnes per posar a punt els seus nous treballs i enregistrar material audiovisual per tal de promocionar-los.
Sí, això promet ser una gran festa del cos, de la música, de la dansa i de moltes coses més, conduïda per una artista nascuda a Zimbàbu, que viu a Nova York i que ha estudiat dansa a l'Àfrica, Cuba, Jamaica i els EUA. El seu treball és una exploració de la identitat i biografia pròpies, i de conceptes com la independència i l'alliberament. Ja ho feia a Portrait of myself as my father, una recerca sobre la masculinitat negra africana creada el 2014 que encara se segueix representant.
“Els artistes africans no són una reserva; són avantguarda”. Nora Chipaumire repeteix aquesta frase cap al final de la seva 'performance' '*N!GGA'. La
veiem instal·lada al seu pedestal, abillada amb casaca torera, corona,
micròfon i un bat de beisbol. La seva mirada és desafiadora i la seva
potència, indiscutible.