Ninet'InfernO

informació obra



Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Grand Théâtre de Provence, OBC, Act-Opus, Compagnie Roland Auzet
Direcció:
Roland Auzet
Composició musical:
Roland Auzet
Intèrprets:
Pascal Greggory, Mathurin Bolze
Direcció Musical:
Steven Schick
Escenografia:
Goury, Mathurin Bolze, Roland Auzet
Músics:
OBC
Il·luminació:
Bernard Revel
Vestuari:
Fabrice-Ilia Leroy
So:
Martin Antiphon
Autor:
Cris Blanco, Ernesto Collado
Sinopsi:

A "Ninet’InfernO", el compositor i director teatral Roland Auzet fa servir els textos dels "Sonets" de William Shakespeare per recrear la història dels turments amorosos que viu un home gran enamorat d’un jove, una crònica amb música del mateix Auzet que està feta de dolor, desig i absència, de còlera i nostàlgia. Posa en escena aquest relat Pascal Greggory, un dels millors actors francesos del moment que ha treballat amb directors de teatre i cinema com Eric Rohmer i Patrice Chereau. Però també un jove artista de circ, Mathurin Bolze, que s’expressa amb el cos, i una Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) que fa les funcions d’un cor clàssic i representa la opinió pública que pren partit, expressa els seus prejudicis o condemna. Un cop d’ull als sentiments que desperta en la vellesa la visió de la vitalitat juvenil.

Crítica: Ninet'InfernO

26/07/2015

Molt soroll per no res

per Manuel Pérez i Muñoz

Proposta molt ambiciosa que es perd en la seva pretensiositat. Per mitjà de l'adaptació de textos de Shakespeare entrem en la història de la passió amorosa d'un home gran per un noi jove. Pascal Greggory posa veu a la part textual, la vesant madura, bona tècnica deslluïda per ampul·lositat del contingut, densa matèria barroca sense ancoratge possible. L'artista de circ Mathurin Bolze expressa amb el cos la joventut de l'altre personatge, esbossada dansa d'idees més que l'esperada acrobàcia, un trànsit a la recerca de gènere que resulta igualment altiu. La participació orquestral s'encabeix en la desmesura de la proposta i subratlla més que aporta. La bellesa de certs quadres compositius, sobretot al principi, no aconsegueix rescatar de la irrellevància al conjunt.