Ninet'InfernO

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Grand Théâtre de Provence, OBC, Act-Opus, Compagnie Roland Auzet
Direcció:
Roland Auzet
Composició musical:
Roland Auzet
Intèrprets:
Pascal Greggory, Mathurin Bolze
Direcció Musical:
Steven Schick
Escenografia:
Goury, Mathurin Bolze, Roland Auzet
Interpretació musical:
OBC
Il·luminació:
Bernard Revel
Vestuari:
Fabrice-Ilia Leroy
So:
Martin Antiphon
Autoria:
Cris Blanco, Ernesto Collado
Sinopsi:

A "Ninet’InfernO", el compositor i director teatral Roland Auzet fa servir els textos dels "Sonets" de William Shakespeare per recrear la història dels turments amorosos que viu un home gran enamorat d’un jove, una crònica amb música del mateix Auzet que està feta de dolor, desig i absència, de còlera i nostàlgia. Posa en escena aquest relat Pascal Greggory, un dels millors actors francesos del moment que ha treballat amb directors de teatre i cinema com Eric Rohmer i Patrice Chereau. Però també un jove artista de circ, Mathurin Bolze, que s’expressa amb el cos, i una Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) que fa les funcions d’un cor clàssic i representa la opinió pública que pren partit, expressa els seus prejudicis o condemna. Un cop d’ull als sentiments que desperta en la vellesa la visió de la vitalitat juvenil.

Crítica: Ninet'InfernO

27/07/2015

Un intent que li falta hores d'assaig per a recosir i reeixir

per Jordi Bordes

"Ninet'Inferno" de Roland Auzet, te tots els ingredients per ser un espectacle total  però es queda en això: en l'intent. Hi ha massa poca concreció entre una bona interpretació dels sonets de Shakespeare a càrrec de Pascal Greggory i un treball preciós de cos i equilibri de Mathurin Bolze sobre una plataforma amb més possibilitats que la que acaben aconseguint (cal dir que és on s'ha treballat més temps). L'OBC al Teatre Lliure, un pèl enxovada (la funció estava prevista al teatre Grec però es va canviar a darrera hora) té un resultat notable amb una direcció vistosa de Steven Schick.

No hi ha prou en ajuntar bones cartes per garantir una partida interessant. Els sonets de Shakespeare construeixen una controvèrsia entre els dos personatges (el jove i l'adult; com si fossin dos enemics o com si l'un és la consciència de l'altre).  La saviesa del dramaturg edifica una peça en la que dialoga el vers i el moviment. És un atrevit punt de partida. Sempre hi haurà algun vers que casarà bé amb els anteriors i amb una acció o es podrà il·lustrar un equilibri però difícilment ensamblarà una complexitat poètica coherent amb un "patchwork"d'aquesta magnitud.

"Ninet'Inferno" demostra que hi ha potencial però que també hi ha molta feina d'assaig per conciliar disciplines i trobar bons connectors en la trama i entre els personatges. Tot i això, el Grec ha de ser en aquestes apostes, però ha de procurar garantir uns resultats mínims a través del seguiment dels assaigs.