Ningú et va dir que fos fàcil

Musical

informació obra


Direcció:
Gerard Nicasi Ruiz
Intèrprets:
Repartiment en curs
Composició musical:
Marc Miramunt, Javier Gamazo
Direcció Musical:
Olga Fañanàs
Assesoria de moviment:
Esther Pérez-Ferrer
Vestuari:
Lleó Quintana
Il·luminació:
Francesc Campos
So:
Francesc Campos
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Jove Teatre Regina
Autoria:
Pablo Ley Fancelli
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Un vagó de metro és l'escenari on es troben els cinc adolescents que protagonitzen aquesta peça teatral. S'han embarcat en un viatge i ho han fet en solitari. Potser ja s'havien vist o havien compartit escola, però ara no es recorden els uns dels altres, tot i tenir moltes coses en comú com, per exemple, un camí per davant que és llarg i ple d'obstacles, de pors i d'angoixa. Durant l'experiència hauran d'aprendre a conèixer-se a si mateixos i tots aquells que els acompanyen. El destí d'aquests cinc adolescents és comú: l'edat adulta. Secrets, mentides, amors no confessats, dubtes, incerteses, moltes preguntes... 

L'adolescència es converteix en el tema d'una peça de teatre musical de ritme trepidant que transforma el pas de la infantesa a la joventut en una aventura per als que són adults i per als que estan a punt de ser-ho.

Crítica: Ningú et va dir que fos fàcil

25/10/2016

Una passarel·la difícil de creuar

per Andreu Sotorra
(...) En aquest cas, l’obra de Gerard Nicasi, autor d’altres espectacles com «1714. Crònica d’un setge», posa en la pell dels seus personatges algunes de les preocupacions, els dubtes, els problemes i les disjustives que assalten els adolescents en l’etapa de l’institut més avançada, quan encara la maduresa adulta no acaba d’arribar, però es veuen obligats per pressions socials a actuar com a adults: pares separats, embaràs no desitjat, emigració que torna a l’origen, enamoraments, desamors, desconcert davant l'amor, homosexualitat, assetjament, amistat...

L'espectacle és un retrat de tots aquests sentiments a partir de cadascun dels personatges. Malgrat que recull molts estereotips de novel·les juvenils, el fet de fer-ho en la combinació de text i musical li dóna un aire renovat que de ben segur connecta amb els espectadors que es troben en la franja al voltant de la dels protagonistes. (...)

Malgrat que l'espectacle «Ningú et va dir que fos fàcil» pot semblar que neixi influït per la síndrome «Merlí» —¿què va ser primer, l'ou o la gallina?—, durant els vuitanta minuts de la trama no s'hi parla gens de filosofia convencional. O sí. Se'n parla, i molt. Però de la filosofia de la vida corrent, de com resoldre els conflictes interns, de com controlar els sentiments i de com superar el difícil pas entre l'adolescència i l'edat adulta perquè, com avisa el títol, aquesta passarel·la mai ningú no ha dit que fos fàcil de creuar. (...)