Nit de reis

informació obra



Intèrprets:
Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé, Júlia Truyol
Composició musical:
Arnau Vallvé
Músics:
Arnau Vallvé, Pau Carrió
Escenografia:
Pau Carrió, Sebastià Brosa
Assesor de moviment:
Anna Rubirola
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Ajudant de direcció:
Anna Serrano
Autor:
Maria Molins, Bárbara Granados
Sinopsi:

Concebuda com una peça d'entreteniment que tancava el cicle festiu del Nadal, Nit de Reis és considerada una de les comèdies d'estructura més rodona de Shakespeare. La rellegeix amb els seus propis codis Pau Carrió, que ja ha signat versions especialment renovadores i aplaudides de les obres del dramaturg anglès, entre els quals Victòria d'Enric V (basada en Enric IV i Enric V i vista al Grec 2014) o la seva pròpia versió del Hamlet estrenada el 2016. Ara porta a escena la història de dos bessons que naufraguen davant la costa d'Il·líria, on hi ha la cort del duc d'Orsino. La noia, Viola, es farà passar per home i entrarà a treballar, amb el nom de Cesàrio, a la cort del duc. Els embolics causats per aquests canvis de gènere donen peu a una història feta de disbauxa, festa, desconcert, separacions forçades, venjança, burla, ambigüitat, llàgrimes de riure i llàgrimes de tristesa... Ho experimenten uns personatges que, com diu el mateix director del muntatge, "es busquen i no es troben, s’acaricien i s’esgarrapen".

És el nou repte dels joves actors i actrius que integraran en els pròxims tres anys la Kompanyia Lliure i que ara es posen a les ordres de Pau Carrió després d'haver presentat aquesta temporada In memoriam (La quinta del biberó), Revolta de bruixes Moby Dickun viatge pel teatre.

Crítica: Nit de reis

20/07/2017

Per fi, una estrena potent amb la nova Kompanyia del Lliure

per Jordi Bordes

Pau Carrió va signar la primera sorpresa de la primera Kompanyia Lliure, amb aquells dramaturgia titulada Victòria d'Enric V. Ara presenta una peça inequívocament còmica, Nit de reis (els Pirates havien fet una producció el 2014 dins del desaparegut Festival Shakespeare, i Ivan Beltran també va dirigir una adaptació per a Parking shakespeare el 2013). Tot i que ja sigui la segona temporada de la nova Kompanyia Lliure es pot dir que és la seva primera estrena en conjunt. I cal celebrar-la. Perquè els actors treballen a favor del ritme còmic, cedint la rèplica perquè el company remati l'embolic. Carrió, com a Victòria d'Enric V, torna a comptar amb la música d'Arnau Vallvé.  La Kompanyia, desgraciadament, aquest any només repetirà en un format (hi estarem amatents) en clau de lectures dramatitzades. Junts, guanyen solvència. 

Sobre l'obra, remarcar l'habilitat de Pau Carrió en el registre de la comèdia (després de l'èxit de L'hostalera). I la capacitat, nlvament de transformar un naufragi amb una coreografia  molt narrativa.Carrió té gust per representar les accions i la intel·ligència de donar velocitaat de creuer a l'escena per evitar l'esgotament. Les dues hores seguides de Nit de reis, passen d'una revolada. Les versions i adaptacions de música en directe són un bàlsam molt suggerent que dóna unitat.

Si Els feréstecs va ser l'oportunitat perquè el gran públic descobrís Laura Aubert, ara hi ha l'oportunitat de captar la fortalesa de Clàudia Benito, en un registre que no ha sovintejat gaire i que aconsegueix amb solvència, dirigint-se a públic. També Quim Àvila amb un Feste (de tornada de tot) genera una intriga notable. Enric Auquer i Lluís Marqués, tot i no ser oficialment de la Kompanyia repeteixen al repartiment com ja van fer a In memoriam. Auquer explota la vis còmica amb un covard pretendent i poca pena d'esperit que ja es va percebre en les seves actuacions de, per exemple, Natale in Casa Cupiello (en la reposició del 2013). En aquest sentit, Júlia Truyol també destaca amb un paper típicament goldonià (una criada que manega els fils per ridiculitzar el seu superior, Malvolio). És un registre conegut i fortament demostrat amb els seus treballs de La Calòrica (Bluf, o Sobre el fenomen de les feines de merda, per exemple).