Només una vegada

Teatre

informació obra


Ajudantia de direcció:
Xavi Buxeda
Intèrprets:
Anna Alarcón, Maria Pau Pigem, Bernat Quintana
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
David Bofarull
Composició musical:
Clara Peya
Vestuari:
Míriam Compte
Producció:
Gràcia Camps, La Bonne - Centre de cultura de dones
Autoria:
Àlex Serrano, Pau Palacios
Sinopsi:

Segur que la violència és una cosa que només els passa als altres? I si, fins i tot, en les nostres relacions de parella, estem considerant normals coses que no ho són tant? Quina responsabilitat té l'educació patriarcal, que considera la força un atribut masculí i la feblesa una característica de les dones, en la violència de gènere? La dramaturga Marta Buchaca escenifica la violència de gènere més comuna i latent: la de cada dia, la que no ho sembla, la que no diries mai que ho és, la que acceptem sense adonar-nos-en.

Una psicòloga (Maria Pau Pigem) especialitzada en violència masclista atén un dia una parella, formada per l'Eva (Anna Alarcón) i en Pau (Bernat Quintana). Tots dos troben que són allà per error. N'hi ha prou amb única agressió per considerar que som davant d’un home maltractador i una dona maltractada?

Tot això s’ho pregunta una autora que s’ha format com a dramaturga al Centre d’Études Théâtrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica i a l’Obrador de la Sala Beckett i que és una integrant fonamental de l’ecosistema escènic barceloní. Potser heu vist obres que ha escrit i, sovint, també ha dirigit com Les nenes no haurien de jugar al futbol (vista al Grec del 2009 en el mateix escenari que l’autora i directora torna a visitar enguany), Litus o Losers, entre moltes d’altres. Les seves obres s’han vist a països tan diversos com Croàcia, Guatemala, Veneçuela, el Salvador, Grècia, la República Txeca, Xipre, els Estats Units i el Canadà.


Crítica: Només una vegada

22/07/2018

Girs i secrets que delaten, a parts iguals

per Jordi Bordes

El més interessant d'aquesta proposta de Marta Buchaca (que té intenció de convertir-se en trilogia, en els pròxims anys) és que no hi ha cap plantejament maniqueista, de bons i dolents, víctimes i botxins. Els espectadors, com en una acció de teatre de l'oprimit, van identificant-se amb els personatges per moments, justificant comportaments o reprovant-los, per moments. L'autora ha creat tres personatges solvents que van evolucionant, a mesura que es destapen els secrets i els enganys. La no violència sembla ser la raó màxima, l'objectiu que es predica en totes les sessions entre la psicòloga, i la parella (ell, sentenciat per una conducta de violència domèstica; i ella com a la víctima que, entén que la Justícia ha actuat amb massa contundència). Són una parella de treballs liberals (ell escriptor; ella editora) que es troben fora de lloc. Es consideren molt més cultivats que les dones insegures que depenen de la feina del marit per sobreviure. I Només una vegada deixar ben clar que la situació d'abús emocional es pot produir en tots els estaments socials; ningú n'està vacunat.

El treball interpretatiu és notable. Anna Alarcón ensenya un nou paper de dona estirada i que se sent culpable alghora (després de magnetics treballs com Psicosi de les 4.48, Sé de un lugar o la recent Esmorza amb mi). Maria Pau Pigem és una psicòloga que parla mirant fixament els ulls. Però es destrossa, en canvi, cada cop que li vibra el mòbil aterrida pel que pugui aparèixer. Bernat Quintana mostra el personatge més complicat, perquè és el culpable a totes llums i alhora la víctima de la mala sort. Aparentment. En poc més d'una hora, es veuen rostres antagònics d'una mateixa persona. Del company, de la companya i de la psicòloga. en cap moment, perden la compostura (ells parlant-li a la professional de vosté i ella tutejant-los i dominant sempre la conversa: amb els jocs, amb les preguntes, amb les insinuacions). 

La violència mai és la solució, però allibera la bèstia que portem dins. Ningú en surt indemne; ningú és exemple de res. Cal conviure amb les contradiccions i entussodir-se en millorar les relacions amb els altres, procurant que no es contagiin d'agror., que respirin i s'enforeteixin també amb altres persones externes al nucli més pròxim.