Oklahoma

informació obra



Intèrprets:
Toni Viñals, Robert González, Anna Alborch, Aurora Roig, Emilia Martín
Escenografia:
Ramon Ivars, Gemma Beltran
Vestuari:
Gemma Beltran, Ramon Ivars
Assesor de moviment:
Moreno Bernandi
Il·luminació:
David Bofarull
Ajudant de direcció:
Boris Daussà
Producció:
Cristina Ferrer
Sinopsi:

El 1927, tres anys després de la mort de l'escriptor, es va publicar de manera pòstuma Amèrica, una obra inacabada de Kafka que també es coneix com El desaparegut. En l'últim capítol d'aquesta obra, el protagonista llegeix un anunci publicat per El Gran Teatre d'Oklahoma, que proposa contractar qualsevol que vulgui fer el paper de si mateix. És la història d'un teatre que vol ser al·legoria del món sencer, un món en el qual l'art seria l'última esperança. Ara, Gemma Beltran i Dei Furbi rellegeixen en una versió lliure aquella història, hibridada amb altres ficcions de l'autor, com ara El procésEl castell La metamorfosi, i també amb referències a Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, i a Tres personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello.

Protagonitzen la funció tres actors en atur, acostumats a estar exclosos del mercat laboral, que esperen trobar feina a El Gran Teatre d'Oklahoma, i se senten feliços. Però, de veritat podran fer teatre si tothom interpreta el seu propi paper i, per tant, tot serà teatre? Músiques arranjades per ser interpretades només amb la veu i una escenografia senzilla formada per ombres, un gran fons blanc i cintes que delimiten l'espai embolcallen els actors, protagonistes d'un teatre on tots som observats i tots i totes estem exposats.

És la nova creació de Gemma Beltran i Dei Furbi, una companyia amb un llarg recorregut que es va fer famosa amb la seva aplaudidíssima i multipremiada posada en escena de La flauta màgica però que ha signat també peces com Trilogia MozArt, Asufre, Homes de Shakespeare, L'illa dels esclaus, Tocata i fuga, Divertimento o Scherzo.


Crítica: Oklahoma

25/09/2017

La solvencia de los intérpretes y una maravillosa puesta en escena compensan las carencias dramatúrgicas

per Elisa Díez

Dei Furbi ha vuelto, tras su paso por el Grec 2017, presenta en temporada su Oklahoma, un espectáculo totalmente de creación propia. Tres actores en busca del casting de sus vidas que se realizará en el Teatro de Oklahoma, el maná de cualquier intérprete.

En la primera media hora, el espectáculo transcurre en la búsqueda de ese teatro y en las historias que los personajes van compartiendo. Allí es cuando se dan cita Carroll, Calderón, Kafka y Pirandello. Una suma excesivamente heterogénea que distrae al espectador del objetivo final, Oklahoma.

(...)

Ramon Ivars y la misma Gemma Beltran han creado una puesta en escena maravillosa. Quien diría que con la desnudez que el espectador se encuentra nada más entrar por la puerta, que con muy poco se construye todo un mundo. Uno de los momentos más aplaudidos lo protagoniza Robert González convertido en Gregor Samsa y cantando una particular versión de 'La Pulga' de Sarita Montiel. Creo que se me quedará durante largo tiempo en la retina.

A la misma altura que la puesta en escena están las interpretaciones. Nadie duda de la calidad vocal de los intérpretes habituales de Dei Furbi, pero en Oklahoma a parte de cantar, también hay otras partes importantes como las de movimiento físico y una fuerte carga interpretativa con teatro de texto. Los tres actores solventan sin problemas las tres ramas interpretativas, lo cual otorga a la pieza una fuerza que en gran manera compensa las carencias y/o debilidades que se desprenden de la dramaturgia.

(...)