Oklahoma

informació obra



Intèrprets:
Toni Viñals, Robert González, Anna Alborch, Aurora Roig, Emilia Martín
Escenografia:
Ramon Ivars, Gemma Beltran
Vestuari:
Gemma Beltran, Ramon Ivars
Assesor de moviment:
Moreno Bernandi
Il·luminació:
David Bofarull
Ajudant de direcció:
Boris Daussà
Producció:
Cristina Ferrer
Sinopsi:

El 1927, tres anys després de la mort de l'escriptor, es va publicar de manera pòstuma Amèrica, una obra inacabada de Kafka que també es coneix com El desaparegut. En l'últim capítol d'aquesta obra, el protagonista llegeix un anunci publicat per El Gran Teatre d'Oklahoma, que proposa contractar qualsevol que vulgui fer el paper de si mateix. És la història d'un teatre que vol ser al·legoria del món sencer, un món en el qual l'art seria l'última esperança. Ara, Gemma Beltran i Dei Furbi rellegeixen en una versió lliure aquella història, hibridada amb altres ficcions de l'autor, com ara El procésEl castell La metamorfosi, i també amb referències a Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, i a Tres personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello.

Protagonitzen la funció tres actors en atur, acostumats a estar exclosos del mercat laboral, que esperen trobar feina a El Gran Teatre d'Oklahoma, i se senten feliços. Però, de veritat podran fer teatre si tothom interpreta el seu propi paper i, per tant, tot serà teatre? Músiques arranjades per ser interpretades només amb la veu i una escenografia senzilla formada per ombres, un gran fons blanc i cintes que delimiten l'espai embolcallen els actors, protagonistes d'un teatre on tots som observats i tots i totes estem exposats.

És la nova creació de Gemma Beltran i Dei Furbi, una companyia amb un llarg recorregut que es va fer famosa amb la seva aplaudidíssima i multipremiada posada en escena de La flauta màgica però que ha signat també peces com Trilogia MozArt, Asufre, Homes de Shakespeare, L'illa dels esclaus, Tocata i fuga, Divertimento o Scherzo.


Crítica: Oklahoma

15/10/2017

'Oklahoma', kafkiana fantasia de Dei Furbi

per César López Rosell

La varietat de textos utilitzats per a la construcció de 'Oklahoma', la novena producció de Dei Furbi en els seus 15 anys de trajectòria, és un repte més dins dels escomesos per la companyia que dirigeix ​​Gemma Beltran. És com, si després de l'èxit de les seves rodones versions de 'La flauta màgica' i la 'Trilogia Mozart' més apegades a les obres del geni de Salzburg, hagués decidit filar encara el més prim de la seva creativitat però sense renunciar a les característiques d'un llenguatge escènic sempre lúdic, vitalista i que fusiona el gestual i el musical utilitzant els recursos de la dansa, el cant i el mim embolicats per un humor surrealista. El món entre fantasiós i realista de Frank Kafka te gestos de complicitat amb 'Alícia al país de les meravelles' de Lewis Carrol, 'Sis personatges a la recerca de l'autor' de Luigi Pirandello o 'La vida es sueño' de Calderón de la Barca . El muntatge ha inaugurat la temporada del Teatre Akademia ..

L'espectacle parteix de l'últim capítol d'una obra inacabada de l'autor txec, 'Amerika', en què apareix el Gran Teatre d'Oklahoma. Com el protagonista d'aquesta peça, els personatges (tres actors que estan a l'atur) es donen cita per atendre una oferta de l'esmentat espai que els ofereix l'oportunitat de interpretar-se a si mateixos. Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch, amb excel·lent veu de soprano i notable vis còmica, despleguen tota la gamma de disciplines que exigeix ​​la interpretació dels seus papers. Situacions de personatges com Gregor ( 'La metamorfosi'), Josef K ( 'El procés) o Karl Rossmann (Amerika') compareixen en aquesta posada en escena en la qual es planteja la visió de l'home enfrontat a situacions que no comprèn.

La meitat del muntatge transcorre amb els protagonistes embarcats en la recerca del teatre i compartint les seves històries personals. Els diàlegs es recolzen en la diversitat d'uns textos molt ben situats en el full de ruta del relat, però que de vegades provoquen una certa dispersió en l'espectador menys atent. Però deixant de banda aquest detall, l'exercici interpretatiu del trio d'actors / cantants frega la perfecció tant en la dicció com en el gestual i musical. Destaca l'habilitat de la seva recreació 'a cappella' de les peces arranjades per ser interpretades sense l'acompanyament d'instruments. Entre elles figuren la popular 'La cucaracha', 'El vol del borinot' de Rimsky-Korsakov, 'Homenatge a Janis Joplin' o la peça de Mozart 'Soave sia il vento'.

Un bon espectacle que representa una al·legoria del món com a gran escenari en el qual tots som observats i que es desenvolupa en un espai blanc i nu molt ben il·luminat que potencia el magnífic treball actoral.