Ölelés

Dansa

informació obra


Composició musical:
Collage
Il·luminació:
Javi Ulla
Escenografia:
Jordi Cortés, Damián Muñoz, María de Frutos
Vestuari:
Antonio Belart
Producció:
Jordi Cortés – Alta Realitat
Coreografia:
Wim Vandekeybus
Direcció:
Wim Vandekeybus
Sinopsi:

Basada en la novel·la "L'última trobada" de Sandor Márái, aquesta peça parla del retrobament de dos vells amics, que havien  estat com germans, després de quaranta anys de distanciament físic i espiritual. 

Ambdós volen solucionar un conflicte del passat que els va distanciar i ara es veuen obligats a enfrontar-se als seus fantasmes per última vegada. Un duel sense armes en què els dos homes són caçador i presa alhora. Segons el propi Márái, és estrany però en hongarès les paraules ölés i ölelés, “matança” i “petó”, s’assemblen i tenen la mateixa arrel… 

Després d’un llarg camí d’actuacions arreu del món, ara podem tornar a gaudir d’aquest espectacle guardonat en moltes ocasions. 

Crítica: Ölelés

10/01/2015

EXCELENT REPOSICIÓ

per Montse Otzet

Recuperar una peça de dansa de fa deu anys i que aquesta no pateixi el pas del temps  demostra la saviesa en que va ser creada. Al llarg d’aquest període, Jordi Cortés i Damián Muñoz han mantingut l’obra “engrassada” gràcies al gran reclam que ha obtingut Ölelés per part dels programadors i a les més de cent funcions que han fet arreu del món. Si la peça ja va emocionar l’any 2004, ara que els intèrprets han guanyat anys i corpulència, l’obra creix en maduresa i una justa i colpidora contenció.

Cortés i Muñoz han arribat al moll de l’os, a l’essència del contingut del llibre deSándor Márai L´última trobada, deixant de banda tot allò que pogués allunyar-nos del retrobament de dos vells i inseparables amics després de quatre dècades. Entre ells hi ha pendent de solucionar un conflicte. Els records fan florir emocions insuportables i el camí de la redempció és convulsiu, però tot va a favor de la recerca d’una veritat desitjada.

Acompanyats per un ventall de músiques tant clàssiques com contemporànies, entre les quals destaca la veu de Sílvia Pérez Cruz, ambdós intèrprets teixeixen uns moviments i acoblaments corporals durs i difícils, evolucions que segueixen executant amb una seguretat afinada.

L’aplaudiment d’aquest “remake” es fa extensible a l’equip del projecte. Des de Maria Muñoz, per la seva col·laboració en la direcció escènica, fins a Antonio Belart, pel disseny de vestuari, i a Javi Ulla, per les excel·lents llums, elements aquests últims que ens endinsen en l’atmosfera elegant i melancòlica d’un dels salons d’un castell d’Hongria, on els dos amics protagonitzen un duel sentimental. Imprescindible.