Olga de Soto - INCORPORAR | KIDs

Dansa

informació obra


Direcció:
Olga De Soto
Sinopsi:

Recomanat a partir de 5 anys

Què podem fer amb l’aire que respirem o l’aigua que bevem? Què passa a l’interior del cos o dels objectes? Fins on es pot inflar un globus abans que no exploti? Què passa quan deixes anar un globus contra alguna cosa o algú? Es pot respirar aire a través de l’aigua? Com fer onades dins d’un globus? I com crear una tempesta? A INCORPORAR (solo acompanyat #1) el moviment neix de l’observació dels diferents estats de la matèria i dels dos fluïts necessaris per a la vida, l’aire i l’aigua. INCORPORAR | KIDs revela, a través de les accions del ballarí, un viatge ple de suspens, divertit i poètic que condueix a una total llibertat d’acció.

Olga de Soto es coreògrafa, ballarina i investigadora en dansa que viu a Brussel·les. Inicia el seu treball el 1992, centrat en la investigació i l’escriptura coreogràfiques, creant nombroses obres de diferent format. A principis de 2000, inicia una sèrie de projectes de creació íntimament lligats a llargs processos d’investigació i documentació, al marge de les lògiques clàssiques del modes de producció. El seu treball ha estat presentat una vintena de països. Des de fa anys, Olga és convidada amb rregularitat a intervenir en el marco acadèmic, compartint la seva metodologia d’investigació corporal i documental a universitats d’Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Olga de Soto - INCORPORAR | KIDs

11/02/2023

Un Dinamiks en clau contemplativa

per Jordi Bordes

La coreògrafa Olga de Soto juga amb l'experimentació fins al final. Aquesta adaptació per a canalla és el resultat d'una dècada reconstruint una mateixa idea. I amb la física com a reclam. Els ballarins juguen amb el cos, un element físic, tangible, que li afecta la gravetat. Aquest Incorporar-Kids posa el cos en equilibri davant de l'aire i de l'aigua. És una peça en què l'unica música és el so de l'aigua traspassant d'un recipient a un altre en un cub tancat i amb el corresponent so de glopada d'aigua microfonada que varia el ritme en funció del diàmetre dels orificis per fer el traspàs. Mentre el ballarí juga amb un globus que va inflant i que prova la transformació del so i del moviment a l'interior depenent del volum inflat, i del tipus de material incorporat. No hi ha paraula, no hi ha personages., no hi ha relat; es minimitza, al màxim, la sensació de dansa, de coreografia.

El moviment es produeix a una velocitat lenta que permet intuir on estroba el centre de gravetat de la peça en cada moment. El contacte físic passa a ser el mínim indispensable. Circular pel costat d'un globus inflat ja genera una corrent d'aire suficient perquè aquest se situi dins de la circumferència que marca el focus a terra. tot és molt simple. Sense les excentricitats cridades del Dinamiks ni el deliri divertit i que reivindica més reconeixement de les dones a la ciència (Valentina Quàntica), insinua la fisicitat de la dansa des d'una acció pràcticament contemplativa, veïna de la nodansa. És quan els ballarins estan quiets a l'escenari que es percep l'hàbit de veure-ls en moviment. Entre aquests dos móns hi ha una capa fina que permet imaginar més enllà del cos, deslliurant-se'n.