El circ és un territori artístic més ric i profund del que ens havíem pensat. Aquesta companyia australiana en renova el llenguatge a partir de la tradició i ofereix al públic una experiència adreçada als ulls, el cor i l’intel·lecte. Ells són els autors d’uns espectacles innovadors on es recrea tot un món fet d’acrobàcies, moviment, llum i música. Les seqüències acrobàtiques d’una bellesa extrema que veureu en escena podrien formar part d’una coreografia de dansa, però, què importa això en una proposta on cada disciplina traspassa els seus límits a la recerca d’un espai comú? Ells veuen el circ com un territori artístic de gran riquesa capaç d’emocionar tant el públic com els mateixos intèrprets. En aquest cas són catorze artistes de la companyia que protagonitzen un espectacle basat en els quartets de corda de Xostakóvitx. Els interpreta en directe el Quatuor Debussy, la primera formació francesa que va enregistrar íntegrament els quinze quartets i que, a París, va sorprendre el públic interpretant-los d’una tirada en un concert maratonià de prop de deu hores.
Una producció de les Nuits de Fourvière (Lió) / Département du Rhône, coproduït amb Les Théâtres de la ville de Luxembourg, el Grec 2013 Festival de Barcelona, Le Cirque-Théâtre d’Elbeuf, el Dusseldorf Festival, el Barbican Theatre, el CACCV Espace Jean Legendre-Compiegne, el Brisbane Festival, el Perth International Arts Festival i el Melbourne Festival.
Aquest projecte disposa del suport de l’Australian Government's Major Festivals Initiative, administrat per l’Australia Councili el seu el seu organ consultiu per al finançament de les arts, en associació amb la Confederation of Australian International Arts Festivals, el Brisbane Festival, el Perth International Arts. Festival i el Melbourne Festival.
This anguished encounter between the classical string quartet Quatuor Debussy and the 11-strong Australian acrobatic troupe Circa spins out its yarn into an hour and 20 minutes of repetitive climbing, contortion and collapsing on stage, set to a heart-wrenching score by the 20th century Russian composer Dmitri Shostakovich.
What was meant by this uncomfortable juxtaposition is a mystery to me - although that it had 'significance' seemed explicitly demanded. The music, played live on stage with archetypal sobriety during the whole piece, was strangely fronted by the humourless acrobatics that seemed intimidated by it, offering a form of distraction in response.
While undoubtedly accomplished performers, stripped of the colour and joie de vivre of circus, in grey inmate-style outfits and then (oddly) underwear, the aesthetic of circus slowed down to the pace of contemporary dance, yet without a very coherent choreography, transmitted a kind of strung out precariousness but rarely emotion.