Otros aires

informació obra



Direcció:
Duo Laos
Intèrprets:
Mercedes Martín García , Pablo Raffo
Coreografia:
Duo Laos, Juan Ruggeri, Damián Rossenthal, Vanessa Fatauros
Vestuari:
Marina Cindré, Lotta Paavilainen
Companyia:
Circo Los
Autoria:
Circo Los
Sinopsi:

Espectacle de format curt on dos artistes argentins proposen transmetre les seves inquietuds i les seves vivències més profundes com a parella. Un viatge a un univers argentí, creant una atmosfera única amb picardia i humor. El tango i els seus adornaments. El rock llatinoamericà i la dansa clàssica. L’acrobàcia d’un duo i la seva intimitat. Entrega, desafiament, sinceritat amb ridiculesa i l’absurd de les nostres actituds. Una invitació a conèixer i endinsar-se al món d’una parella amb marcades característiques pròpies i d’un país on l’acceptació de la inestabilitat i la presència de la flexibilitat és fonamental per subsistir.

Crítica: Otros aires

12/05/2015

La força del petit format

per Teresa Ferré

És possible transmetre tota la força i la màgia de l’acrobàcia del circ, mentre s’explica una relació íntima sense paraules i es fa paròdia i alhora es reivindica la cultura pròpia? Només en mitja hora? Sí rotund. Estem parlant de “Otros aires” l’espectacle de petit format que més ens ha sorprès en aquesta edició del Trapezi, una proposta ideal per a places i espais de carrer de dimensions petites.

Un portador (Pablo Raffo) i una ballarina clàssica de llarga formació i acròbata aèria (Mercedes Martín García) ens arrosseguen al seu univers particular, una relació íntima on la confiança és bàsica per assolir el repte de l’entrega total, aquí materialitzada en un número d’acrobàcia final d’execució perfecte. Pel camí hi ha el joc de la bona interpretació actoral, l’estira i arronsa, l’humor particular i també la presència constant dels seus orígens (el tango i algun himne popular argentí), a més de la crítica a la dansa clàssica entesa només com la posició perfecta (bon ús de la repetició del gest i la paraula “cabeza” que fa Mercedes Martín). 

“Otros aires” té la capacitat d’enganxar tant al públic més petit, que es queda amb la boca oberta amb l’aspecte més físic de la peça, com als espectadors adults, que hi trobaran una història més profunda del que semblaria d’entrada, explicada a bon ritme i, el millor de tot, sense cap pretensió artificiosa.