Qui o què és l’escultura? El malabarista o l’artefacte creat? Què és l’estabilitat? Quin és el límit? Aquestes preguntes condueixen a la cerca del més difícil encara, de l’equilibri perfecte cap a l’arquitectura dels malabars, l’harmonia entre tots els elements: olles, culleres, cordes, pilotes.
A Oyun (del joc turc) tot gira entorn a les olles i altres elements quotidians i a mesura que va construint un artefacte en equilibri, el malabarista va creant l’espai, dibuixant l’aire, i sobretot jugant i desafiant la gravetat.
Aquest espectacle és el resultat d’anys de recerca i experimentació, la inspiració de la qual ha vingut principalment de les diferents disciplines artístiques: escultura, dibuix, poesia visual, fotografia, arquitectura, música, pintura, teatre, circ…
El Fedito aconsegueix mantenir una tensió divertida amb el públic. Com les cordes que van subjectant, quasi màgicament cafeteres, tasses olles i embuts (tots de llautó) aconsegueix que el públic no perdi passada en el seu exercici d'equilibri virtuós i en silenci. Oyun remet als elements que es troben als contenidors però que l'art sap transformar en elements d'equilibri i joc per un magnetisme que havia quedat desatès.L'artista és gat vell i sap fr interactuar a l'espectador, sense avergonyir-lo, ni coaccionar-lo; fent-lo còmplice de les seves proeses a base de llençar boles des d'una palanca que s'han d'agafar al vol. És cert que, puntualment abandona el seu paisatge d'olles per dona vida al malabarisme amb boles (fns a 8!) o amb els corrons de cuina però queden plenament integrats en aquest acció en la que ell, en comptes de vestir de cuiner, prefereix una abric que li arriba fins als genolls, caducada, que li dóna un toc més insòlit encara. Trapezi té l’emblema d’un elefant. Oyun és un mostrari d’olles. El Trapezi ha posat l’elefant dins de la cacharrería.