Els espectacle per a nadons, acostumen a ser de curta durada, amb molts estímuls (en els que ells hi intervenen) i de notable sensibilitat.Aquesta peça supera amb nota, tots els reptes des de la interpretació en directe, amb piano en directe (això sí). És de tal intensitat la rebuda i relació de les dues intèrprets amb la canalla (la sessió eestava adreçada a nens de 3 a 5 anys) que no deixen de mirar-se'ls i, puntualment de particiar en el joc dins de la seva "bombolla" amb els familiars. Té una màgia alliberadora. El millor exemple d'èxit el dóna una nena de tres anys que no volia sortir dels braços de la mareen l'entrada de la sala i va acabar sola, voltant i ballant i proposant jocs i balls a les mateixes intèrprets.La mare reia de felicitat. Els que anàvem sense canalla ens fregàvem els ulls d'aquesta entrada en el joc impensable.
Anem a pams. En un espectacle per a menuts és imprescindible accedir amb l'orientació de les intèrprets, establir-hi un vincle. Aquesta obra proposa un petit joc: descobrir, a partir del color i de la forma, quin és el lloc reservat per a cadascú. Una forma molt enginyosa d'evitar les "obligacions2 per la Covid i convertir-la enm un element d'arrencada a l'experiència. Des de cada catifa, es pot seguir l'espectacle com es vulgui. I s'avisa que la canalla podrà sortir al linòleum central, a partir de la segona part.
La coreografia parteix de les dues intèrprets ballant enllaçades amb els braços fins que es van separant i repetint exercicis coreogràfics en què un reacciona a moviment de l'altre. El piano ofereix peces d'estudi breus, que evoquen més aun món contemplatiu que d'exaltació. El moviment abstracte es concreta quan les intèrprets comencen a traçar diagonals al terra. Com aquell joc que les Big Bouncers, a partir de Jungla, que proposaven en l'edició confinada d'El Més petit de tots 2020 (Expandint la jungla). Les cintes adhesives travessen el linòleum i accedeixen a les illes (les bombolles) que les envolten. És a partir de llavors que s'encén la interacció, una oportunitat ideal perquè la persona adulta interactuï amb les criatures i, més endavant els menuts amb les intèrprets. El joc agafa aire i velocitat, quan, un cop es va desenganxant les cintes la bola de precint de pintura va creixent. I esdevenen unes boles que es fan rodar per terra, sense arribar a la disbauxa, sempre amb el ritme del piano com a limitador de velocitat.
Sovint, els espectacles per a canalla plantegen una complexa instal·lació sensorial. És lícit i obté, sovint, uns resultats que també funcionarien per als adults (a unes altres dimensions). Com el Bob Marley for babies de La petita Malumaluga. Altres cops, s'emborraxen de tecnologia i obliden connectar amb els espectadors (Mímesis). al final, en una actuació presencial el que acaba bategant millor sempre és la intervencio dels intèrprets que miren als ulls, escolten i reaccionen a la proposta de la canalla com aquest Paisatges. Estudi#1 que promet tenir continuació. CreaMoviment torna amb una peça per a compartir, després d'Un món de cartró, convidant a què canalla i adults construeixin i juguin, ara, tot i respectant les distàncies per la prevencio de la covid.. És una fórmula honesta i guanyadora
