Pájaru

informació obra



Autoria:
Pere Hosta, Manel Trias, Jordi Palet i Helena Escobar
Il·luminació:
Nani Valls
Vestuari:
Carme Puigdevalliplantés
Intèrprets:
Pere Hosta
So:
Pep Pascual
Vídeo:
Isaki Lakuesta
Dramatúrgia:
Jordi Palet
Ajudantia de direcció:
Helena Escobar
Direcció:
Manel Trias
Composició musical:
Pep Pascual
Producció:
El Canal-Centre d'Arts, Escèniques de Girona /Salt , i%20PereHosta
Companyia:
PereHosta Teatredhumor
Sinopsi:

Pàjaru es un espectacle de teatre d’humor on un personatge divertit i desesperant, estrellat i entranyable, pugui fer volar coloms. Pere Hosta permanentment immers en el procés de recerca del pallasso quotidià, ens presenta un espectacle d’humor acompanyat de projeccions realitzades per el cineasta gironí Isaki Lacuesta. 

Un món fet a mida, tot s’ha de dir, on els ocells de dins el seu cap planegen estratagemes impossibles, per tal que ell, el pàjaru, pugui fer volar coloms.

Crítica: Pájaru

15/01/2015

Suggerent almanac ocellaire amb ànima d'antheroi

per Jordi Bordes

De les aus que emigren. I sobretot de la reproducció de les aus. Pere Hosta és un colomí d'estar per casa, de poca casta (a casa seva no tenien rang ni per tenir un germà gran, resava el pare, es veu). És un de tants coloms que voldria ser l'au fènix i que ha d'acontentar-se amb una vida bastant més bruta i urbana, picant les molles a la Rambla dels entrepans dels turistes. I anar tirant i esperant que es tombi la truita, en algun moment. Mentre, té temps d'estudiar els reclams, de practicar sense massa fortuna la hipnosi, de procurar el segrest, de construir-se un niu "new" (o sigui "nou"). De confiar que, passat l'hivern les seves plomes el transformin en una mena de cigne. 

Amb molt poques paraules, volada de gallina i una gestualitat prou aconseguida, aquest home-ocell que vol aprendre a volar recita en clau d'humor (bastant negre, pel que té de derrota constant tot i la seva ingenuïtat a confiar un destí més feliç) els seus coneixement sobre les aus. Ho fa des d'una honestedat molt còmplice, amb molta capacitat de connectar amb el públic i el privilegi de lluir les col·laboracions audiovisuals (Isaki Lacuesta) i sonores (Pep Pascual). Poques vegades un ocell havia estat tant humà. Humor lúdic i grisot (per allò del cervell i per la buida esperança d'un colom a plaça Catalunya) per a adults. "Gavina, vine", convida generós estenent les seves ales. Aneu a fer un volt cap a La Seca, aneu-hi, sí, d'una revolada.

Trivial