Pájaru

Familiar

informació obra


Autoria:
Pere Hosta, Manel Trias, Jordi Palet i Helena Escobar
Il·luminació:
Nani Valls
Vestuari:
Carme Puigdevalliplantés
Intèrprets:
Pere Hosta
So:
Pep Pascual
Vídeo:
Isaki Lakuesta
Dramatúrgia:
Jordi Palet
Ajudantia de direcció:
Helena Escobar
Direcció:
Manel Trias
Composició musical:
Pep Pascual
Producció:
El Canal-Centre d'Arts, Escèniques de Girona /Salt , i%20PereHosta
Companyia:
PereHosta Teatredhumor
Sinopsi:

Pàjaru es un espectacle de teatre d’humor on un personatge divertit i desesperant, estrellat i entranyable, pugui fer volar coloms. Pere Hosta permanentment immers en el procés de recerca del pallasso quotidià, ens presenta un espectacle d’humor acompanyat de projeccions realitzades per el cineasta gironí Isaki Lacuesta. 

Un món fet a mida, tot s’ha de dir, on els ocells de dins el seu cap planegen estratagemes impossibles, per tal que ell, el pàjaru, pugui fer volar coloms.

Crítica: Pájaru

30/01/2015

Visca el món absurd!

per Toni Polo

És reconfortant riure del món. O desdramatitzar-lo. Pere Hosta és un pàjaru que ens explica coses d’ocells. I del món. I ens fa riure, cosa que no és gens fàcil. Tot és absurd. Tot és entranyable, tot és innocent, tot és tendre. Tal com som. El clown es presenta tot sol en l’escenari amb unes bermudes granes, una samarreta blava, unes bambes i unes ales d’espart i plàstics... Fa pinta de friqui perillós. Té un arsenal de cosetes a disposició que fa servir durant l’hora que dura la funció per explicar-nos, com deia, coses d’ocells.

Hosta es mou com ocell en el cel (més adient que “como pez en el agua”). En cap moment no oblida que és més que un ornitòleg radical: és un ocell. I mentre ens explica com fer un niu, o ens porta fins a Austràlia a la recerca del Bower Bird (“com el seu nom indica, ‘seductor blau’: bower, seductor; bird, blau”. -Apa!-) mou les potes com si ho fos (un ocell), picoteja a la taula o des de la cadira. I se li escapen piulades. I adopta tics ornitològics.

Hosta parla com ho faria un ocell (“t’ho jurut!”). I va molt més enllà de les onomatopeies per elaborar un discurs que de vegades fa goig: “Els ossos dels ocells són buits”, diu. “És maco: ‘elsososdelsosellssonbuits’” (tot i que plens d’esses...), repeteix... Altres vegades és pura lògica poètica: “Qui no vola és que no vol”.

Hosta és protagonista també de les projeccions, ja sigui de les que ha rodat el cineasta Isaki Lacuesta com en les que emet ell mateix en directe des d’una càmera amagada dins d’una gàbia (d’ocell, esclar).

Així d’absurd, així d’innocent, així de tendre.

Trivial