Pares normals

Musical

informació obra


Autoria:
Marc Artigau, Minoria Absoluta, Els Amics de les Arts
Direcció:
Sergi Belbel
Coreografia:
Marta Tomasa
Il·luminació:
Kiko Planas
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Marc Udina
Caracterització:
Helena Fenoy
Intèrprets:
Enric Cambray, Júlia Bonjoch, Annabel Totusaus, Albert Pérez , Lucia Torres, Anna Herebia , Bernat Cot, Víctor Gómez , Rafaella de Assis / Laia Pérez / Ona Mas / Emma Alegret
Direcció Musical:
Els Amics de les Arts
Sinopsi:

Pares Normals, un musical d’Els Amics de les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta. 

Pares normals és la història de l’Aran, un noi d’uns trenta anys que ha decidit fer la seva vida a quilòmetres de distància dels seus pares. L’Aran és advocat, viu a Chicago amb la seva parella, la Nora, i estan a punt de casar-se. Això és el que ha vingut a explicar als pares en un viatge llampec a Barcelona. A més, avui és un dia especial, perquè ells —ja jubilats— inauguren El Moixiganga, la il·lusió de la seva vida: un karaoke.

Però un accident ben absurd farà que l’Aran hagi de replantejar-se tota la seva existència. A partir d’aquí començarà un viatge ple d’aventures, on l’Aran s’haurà de posar a prova i on coneixerà la Laia, una noia amb qui té moltes més coses en comú del que sembla a primera vista.

I serà a l’altra punta del món, on l’Aran s’adonarà de què vol en aquesta vida i de qui són realment els seus pares.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Pares normals

04/12/2022

Festa al Moixiganga!

per Pep Vila

No ens podrem queixar ara eh? Tornen a haver bons musicals al nostre païs, últimament de gran format, i en el cas que ens ocupa, de producció pròpia. Vet aquí que Minoria Absoluta parla amb Els Amics de les Arts i d'allà sorgeix el primer musical creat pel popular grup, que té innombrables adeptes. Ja tenim, doncs, el primer pas donat cap a l'éxit de l'obra.

El que està clar és que Els Amics han fet temes una mica diferents del seu estil, lògicament adaptats al format d'una història on ha d'imperar l'alegria i la emotivitat alhora, les ganes de viure però que també és una reflexio sobre la mort. I la paternitat. I la maternitat. I la relació pares-fills. Per tot això "Pares normals" es nodreix d'una dramaturgia a vuit mans i el resultat és força convincent. La història de l'Aran i la Laia arriba a un public encantat, tot i que l'argument, per molts tocs de "Ghost" que tingui, no resulta gaire sorprenent i això es nota en algun moment on l'obra decau de ritme.

Peró per evitar tot això entra en acció el musical, les coreografies (esplendides, coordinades per Marta Tomasa) i les veus. Així doncs, l'argument va deixant pas a les cançons, ben interpretades i amb l'habilitat de repetir alguna d'elles, sobretot cap al final , que farà que es quedin en la retina de l'espectador, que ja s'ho estava passant força bé.

Res a objectar ni a les cançons, ni a les interpretacions, ni al so. I es que a l'escenari trobem un munt d'actors que canten i saben actuar, acompanyats d'una banda que toca en directe i que s'ho passa molt bé fent.ho. En el sentit actoral, funciona un cop més la magia del planter de joves (encapçalats pels sempre actius i brillants Julia Bonjoch, cada dia més consolidada, i Enric Cambray, sense desmerèixer la resta), amb la veterania d'Albert Pérez (que per molt que digui que no, sí que cantar) i Anabel Tutusaus. Capitol apart per aquesta última, que ja a les primeres intervencions, s'erigeix una de les reines de la funció.

"Pares normals", en definitiva, reuneix tots els requisits per convertirse en un dels milllors musicals de la temporada i en una de les obres més destacades de la cartellera.