París

informació obra



Text:
Paul Berrondo, Les Cot, Joan Lluís Bozzo
Composició musical:
Óscar Peñarroya, Òscar Roig
Direcció Musical:
Óscar Peñarroya
Músics:
Óscar Peñarroya
Intèrprets:
Mar Maestu, Maria Viñas, Elia Corral
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Jose Novoa
Coreografia:
Fàtima Camps Trepat
Sinopsi:

Tres amigues i un cotxe surten de Barcelona cap a París.
Una vol ser mare i les altres dues l'hauran d'acompanyar a contracor a que es trobi amb el seu semental, per un pacte d'infantesa.
Un viatge contra rellotge que obliga les tres protagonistes a enfrontar-se amb elles mateixes, els seus fantasmes i les seves pors.
L'humor serà tan protagonista com elles i aquest road teatre es convertirà en una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, amb tota la força que li ofereix la música en directe a tres veus.
L'amistat, els somnis, tres veus que et parlen, els errors, el sexe, la paleodieta... tot això i més és... PARÍS.

Crítica: París

07/10/2018

Entretingut viatge musical

per Alba Cuenca Sánchez

El trio Les Cot presenta al seu segon espectacle, un entretingut musical de nova creació en el que es barregen la comèdia, la tragèdia, la road movie i fins i tot un lleuger punt gore. El seu estil podria recordar al d'altres trios musicals com The Feliuettes, si bé en el seu cas potencien més el drama i la En ell, tres amigues emprenen un descabellat viatge en cotxe fins a París per a que una d’elles pugui complir el seu somni de ser mare.

Les desventures del trio venen acompanyades de cançons encomanadisses composades especialment per l’ocasió, obra d’Oscar Peñarroya. El propi compositor acompanya la història des del piano i intervé en la trama interpretant un particular personatge, si bé la importància dramàtica recau sobretot en les tres protagonistes. La dolçor de l’Èlia Corral, la comicitat de la Maria Viñas i la resolució de la Mar Maestu humanitzen de forma correcta a personatges que parteixen de l’arquetip. No obstant, el principal atractiu es troba en la interpretació musical, a tres veus fluides i compenetrades i acompanyades de coreografies divertides i dinàmiques, obra de Fàtima Campos.

La dramatúrgia, estructurada pel director Paul Berrondo a partir de les improvisacions de les actrius durant el procés de creació, resulta poc cohesionada, amb una introducció llarga i un final un pèl precipitat. Més interessant resulta la posada en escena, amb una escenografia de José Novoa senzilla però funcional, orquestrada al voltant de tres plafons que les pròpies actrius mouen per formar tots els espais, des d’un cotxe a un hotel o un restaurant.

Al final, París no pretén explicar una gran història, sinó fer.nos desconectar una estona, entretenir-nos a través de la música i la bona energia. Objectiu aconseguit.

Trivial