Peix

informació obra



Sinopsi:

Segona producció d'aquesta companyia que presenta un solo de petit format de carrer basat en el circ i el pallasso. Una reflexió, des de la poètica de l'absurd, sobre la mallorquinitat, sobre l'impacte del turisme, sobre la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat, sobre la ridiculesa de ser grans i l’enyorança de ser petits. Un viatge metafòric cap a les profunditats humanes per buscar allò que ens fa continuar nedant, buscant, remant tot i la magnitud i la força imprevisible i sempre sorprenent de les onades.


Crítica: Peix

08/09/2019

Més enllà de l’escala acrobàtica

per Núria Cañamares

El mallorquí Tomeu Amer té la capacitat de crear personatges singularment entranyables que mariden a la perfecció amb la gran protagonista dels seus espectacles: l’escala acrobàtica amb què fa uns números de circ d’ovació. Un “plus” interpretatiu que el diferencia d’altres artistes de circ i que impregna d’empatia l’espectador.

Així com a ‘Esquerdes’ (el primer muntatge de la Cia. Hotel Iocandi) li vam veure un ésser introvertit i onomatopeicament animalitzat en companyia de la trapezista Griselda Juncà i la músic Joana Gomila, en aquest solo Amer ens sorprèn transformant-se en una curiosa espècie de peix per submergir-se en les profunditats de l’individu i la societat. L’acompanyen només una pista que ofereix nombroses possibilitats i un seguit d’elements –com una canya de pescar o un cap de peix– que li permeten desplegar-se en aquest viatge immersiu on el públic n’és peça fonamental.

El circ, el clown i l’absurd es traven orgànicament i, així, passem d’una original demostració pràctica de pesca a una exaltació de l’alegria amb coreografia comunitària inclosa al so de l’enganxosa melodia Palma, Palma de Mallorca. Ens porta per on vol oxigenant, alhora, un muntatge equilibrat, amb moments poètics i agradablement entretingut, que busca més que l’aplaudiment per l’exercici circense –i no per això escatima en risc!–, la bellesa plàstica de la construcció i la descol·locació general i disbauxa del surrealisme. Toca amb enginy diverses tecles per a la reflexió, les més evidents de les quals són la contaminació del mar i la perversió del turisme i els seus reclams.

Un encert treballar més enllà de l’escala acrobàtica. El circ també té ànima, pòsit i imaginació.